Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Aloe ferox - Viquip??dia

Aloe ferox

De Viquip??dia

Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
??loe del Cap

Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae
Divisi??: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Liliales
Fam??lia: Liliaceae
G??nere: Aloe
Esp??cie: A. ferox
Nom binomial
Aloe ferox
Miller

L'Aloe ferox o ??loe del Cap ??s una planta herb??cia de la fam??lia de les Lili??cies. ??s originaria del sud d'??frica, per?? tamb?? la podem trobar en indrets amb clima i s??l propicis, com ara al litoral mediterrani i al nord d'??frica.

Taula de continguts

[edita] Etimologia

Aloe ??s un derivat de la paraula grega utilitzada per anomenar el suc assecat de les seves fulles. El terme ferox significa ???ferotge??? o ???guerrer??? fent refer??ncia a les seves fulles espinoses i afilades.

[edita] Ecologia

Viu en h??bitats secs,rocosos i assolellats de clima tropical o subtropical. Depenent de l'esp??cie pot florir a la primavera i a l'estiu; encara que en els seus respectius pa??sos d'origen algunes esp??cies floreixen a l'hivern.

[edita] Descripci??

L'Aloe ferox ??s una esp??cie m??s gran que la de les Barbados. S??n herb??cies perennes m??s o menys arborescents, amb un tronc lleny??s que pot arribar a mesurar m??s de 2 metres d???altura i entre 10 i 15 cm de di??metre. D'aquest surten un gran nombre de rosetes denses de fulles ; les fulles s??n verdes, grans (de 5-100 cm de llarg i de 5-15 cm d???amplada a la base), ovalanceolades, carnoses i amb les vores espinoses. Flors en ra??ms de 10-30 cm fent infloresc??ncies grans i denses unides a la tija per un llarg peduncle. Les flors s??n d'un color vermell i amb la corol??la cil??ndrica i fusionada. L'androceu supera el periant. Els fruits s??n c??psules triangulars. T?? 6 estams, amb llargs filaments que parteixen del fons de la flor, davall del pistil.

La secci?? transversal d'una fulla ??s el??l??ptica i allargada. Al microscopi s'observa una epidermis que t?? una capa de cutina molt gruixuda i estomes a les dues cares. Sota aquesta epidermis, i al voltant de tota la superf??cie de la fulla, s'observa la pres??ncia d'un par??nquima en empal??lissada ric en clorofil??la, mid?? i rafidis, i paquets d'escler??nquima. La part central est?? constitu??da per un par??nquima cel??lul??sic mucilagin??s, amb nombrosos rafidis d'oxalat c??lcic. Entre el l??mit dels dos par??nquimes, es pot apreciar la pres??ncia d'una doble fila de vasos libero-llenyosos. Cada fascicle s'envolta d'endoderma i de pericicle.

[edita] Subst??ncia vegetal

La part de la planta utilitzada s??n les fulles. D'aquestes se n'extreu l'ac??bar i el gel.

El suc d'??loe o ac??bar es troba a les c??l??lules peric??cliques i flueix espont??niament de la fulla tallada. Tradicionalment es recull el suc i es concentra per ebullici??. Un cop concentrat es presenta en forma de masses de color marr?? obscur amb reflexos verdosos.

El gel d'??loe, en canvi, est?? constitu??t ??nicament pel muc??lag de les c??l??lules poli??driques de la zona central i s'obt?? despr??s d'eliminar els teixits m??s externs de la fulla. ??s molt ric en aigua i no sembla que contengui composts molt espec??fics: amino??cids, l??pids, esterols, enzims i principalment polisac??rids (p??ptids, hemicel??luloses).

[edita] Composici?? qu??mica

  • Antraquinones (8-10%). Hi trobam genines lliures en quantitats molt petites (menors a l'1%), sobretot l'aloe-emodina (aloe-emodol). Predominen els heter??sids antraquin??nics, entre els que destaquen les alo??nes o barbalo??nes A i B. Apareixen altres composts com els aloin??sids (heter??sids de l'alo??na).
  • Resina (10-20%). La resina ??s freq??ent en aquesta esp??cie. Es forma per cromones com les aloe-resines B, C i D. Aquesta resina s'ha d???extreure causa quasi tots els efectes secundaris de l'??loe.
  • flavonoides.
  • Sals minerals (1-2%).
  • Olis essencials. Contenen fonamentalment una cromona, la aloesina, que d??na a la planta un aroma caracter??stic.

[edita] Acci?? farmacol??gica

[edita] Ac??bar

  • T??nic, digestiu, estomacal, colagog i coler??tic. A dosis molt baixes (10-50 mg) es comporta com a estimulant de les secrecions biliars.
  • Laxant. A dosis mitjanes ,100 mg, actua com a laxant estimulant. Aquests efectes es manifesten a les 8-12 hores despr??s de la seva administraci??. La intensitat de les accions dep??n de les dosis administrades.
  • purgant. A dosis altes, de 200 a 500 mg.

L'acci?? t?? lloc al c??lon. Augmenta la motilitat intestinal per acci?? directa sobre els acabaments nerviosos per irritaci?? de la mucosa o per activitat intraneural sobre el plexe nervi??s. Tamb?? incrementa la secreci?? de clorur, disminuint l'absorci?? de l??quid i electr??lits. S'origina per tant un increment d'aigua i electr??lits en la llum col??nica, el que d??na lloc a un augment de la pressi?? a l'intest?? i per aix?? a una acci?? laxant. D'altra banda inhibeix l'activitat Na+/K+-ATP??sica i provoca una disminuci?? de la reabsorci?? d'aigua, sodi i clor, aix?? com un augment de la secreci?? de potassi a nivell de la mucosa intestinal. Tamb?? poden estar implicats altres mecanismes com s??n l'estimulaci?? de la s??ntesi de prostaglandina E2 (PGE2), un mecanisme depenent del calci o una estimulaci?? de receptors d'histamina i serotonina.

[edita] Gel

La tradici?? atribueix al gel propietats cicatritzants, per?? l'origen d???aquesta activitat segueix sent hipot??tica. Degut al seu elevat contingut en aigua ??s un bon hidratant, a??llant i protector.

[edita] Usos

[edita] Ac??bar

  • Usos aprovats per la Comissi?? E del Ministeri de Sanitat alemany:
    • Restrenyiment. Tractament del restrenyiment agut.
  • Usos tradicionals:

Amb finalitats purgants per aconseguir evacuacions pr??vies a cirurgia o colonoscopia o evacuacions suaus en fissures anals, hemorroides o despr??s d'operacions rectoanals.

[edita] Gel

??s molt utilitzat en cosm??tica com a component hidratant de preparats l??quids i cremes, com ara: productes solars i d'afaitat, b??lsams per a llavis, pomades cicatritzants, mascaretes, tractament d'esquerdes, cremades superficials, etc.

[edita] Toxicitat

Les reaccions adverses de l'??loe encara que no molt greus s??n moderadament freq??ents. Predominen les reaccions adverses gastrointestinals: diarrea, dolor abdominal. Rarament es presenten n??usees, v??mits, c??lics flatulents, melena.

Tamb?? s??n comunes les reaccions adverses de tipus neurol??gic/psicol??gic (aparici?? de depend??ncia f??sica amb l'??s continuat), hidroel??ctriques (amb l'??s continuat ??s freq??ent l'aparici?? d'un desequilibri electrol??tic amb hipopotas??mia, hipocalc??mia, hipomagnes??mia i hiponatr??mia).

Molt rarament hi ha reaccions adverses cardiovasculars, osteomusculars, genitourinaries o endocrines.

[edita] Observacions

Es recomana que l'ac??bar no es subministri a nens, persones majors ni a dones amb la menstruaci?? o embarassades. Tampoc als que pateixen hemorroides.

En pres??ncia d???aquests s??mptomes mai no s'ha de prendre ??loe:

  • Hipersensibilitat a qualsevol component del medicament.
  • Situacions de tr??nsit gastrointestinal dificultat o impedit, com obstrucci?? intestinal, oclusi?? intestinal, estenosi del tracte digestiu, impactaci?? fecal. L'??loe podria produir una obstrucci?? intestinal a causa del seu efecte laxant.
  • Colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, s??ndrome d'intest?? irritable, apendicitis. L'??loe podria produir un empitjorament d'aquestes patologies a causa de l'efecte irritant de les antraquinones sobre la mucosa intestinal.
  • Dolor intestinal d'origen desconegut. L'??loe podria emmascarar un quadre m??s greu si s'utilitza en cas de dolor abdominal d'origen desconegut sense un diagn??stic prec??s.

[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques

  • Font Quer,P??o. Plantas Medicinales (El Diosc??rides renovado). C??rculo de lectores.
  • Bruneton, Jean. Farmacogn??sia (Fitoqu??mica, Plantas Medicinales). Zaragoza,Segona edici??.

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Commons
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
Viccionari
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
Viquidites
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
Viquiesp??cies
Viquiesp??cies.
Viquillibres
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
Viquitexts
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
Viquiversitat
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].