All
De Viquip??dia
Per a altres significats, vegeu ??All (Is??vol)??. |
All |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Allium sativum
|
||||||||||||||
Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Allium sativum L. |
||||||||||||||
L'all (Allium sativum) ??s una hortalissa de la fam??lia de les lili??cies molt com?? a la cuina mediterr??nia. ??s origin??ria d'??sia Central, possiblement del Kirguizistan (sud-est de Sib??ria), des d'on es va estendre ??mpliament per tot Europa, i des de all?? al continent americ?? en regions de M??xic, Per?? i tamb?? als Estats Units per mitj?? dels conquistadors espanyols. Tot i que a Espanya el consum d'all ??s inferior en comparaci?? als pa??sos occidentals, l'all es cultiva a gran escala per tot el pa??s i es troba en la majoria dels horts catalans.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El terme ???Allium??? deriva d'una paraula c??ltica, ???all???, que significa <calent, picant, ardent> i el terme ???sativum??? ??s una contracci?? de ???seminativum???, que indica <que es pot sembrar o cultivar>.
[edita] Ecologia
Creix sobre terrenys arenosos, amb un bon drenatge, i amb continguts moderats de cal?? i rics en potassa. S???adapta molt b?? en la majoria de s??ls on es cultiven cereals i tot i que no ??s una planta molt exigent amb el clima, adquireix un sabor m??s picant en climes freds. Es troba al mercat durant tot l'any ja que floreix entre finals de la primavera i comen??aments d'estiu. La resist??ncia que presenta el fruit, fa que es conservi en perfecte estat durant molt de temps un cop recol??lectat i guardat en un lloc fresc.
[edita] Descripci??
Ge??fit bulb??s, en forma herb??cia perenne de 25 a 70 cm d'altura. Rel formada per diversos bulbs o cabeces, cadascun dels quals cont?? aproximadament entre 6 i 12 bulbets, denominats tamb?? grans d'all. Cada bulbet o gra es troba envoltat per una t??nica blanca membranosa, de vegades d'un color vermell??s, transparent, molt fina i prima semblant a les que recobreixen la part exterior del bulb. Aquest conjunt s???anomena popularment "cabe??a d'all???. De la part superior del bulb, neix la rel pr??piament dita, fasciculada, que arriba f??cilment fins a 50 cm de profunditat i s???introdueix al s??l amb la funci?? de fixar la planta aix?? com tamb?? nodrir-la. Els grans d'all es disposen circularment al voltant d'una tija erecta, r??gida, buida, central i que ??s capa?? d'assolir normalment al voltant de 20 a 40 cm d'altura. Les fulles es disposen fusionades pels seus marges formant t??niques al voltant de la tija principal. S??n lineals, oposades, no carnoses sin?? herb??cies, primes, planes, allargades, agudes i piper??cies (aspecte i tacte de paper) quan s???assequen.
Aquestes formen a la base una beina, i el limbe ??s s??ssil, cintat, amb els marges paral??lels. La secci?? t?? forma de ???V???, i el nervi mitj?? est?? molt ressaltat per l'envers. S??n glabres, de color verdes, m??s llargues a mesura que van sortint i a vegades es tomben cap a un costat. El limbe mesura des de 45 cm a m??s de 60 cm de longitud, i entre 30 i 40 mm d'amplada m??xima. La infloresc??ncia consisteix en una cima umbel??liforme envoltada per una gran estructura foli??cia anomenada espata que es retira durant la floraci??. Les flors s??n petites, hermafrodites, amb el perigoni de color blanc, rosat o violaci. Els t??pals tenen 6 p??tals sense soldar (dialip??tales) formant una rot??cia i amb una simetria actinomorfa. L???androceu est?? constitu??t per 6 estams opositip??tals i el gineceu ??s tricarpel??lar amb un pistil que acaba amb un estigma filiriforme que fructifica en c??psula. Malgrat tot, en general l'all produeix poques flors a la infloresc??ncia ja que la majoria d'elles s??n est??rils. Aix??, al tractar-se d'una planta cultivada des de l'antiguitat, ha anat perdent la seva capacitat de reproducci?? sexual, substituint-la per la propagaci?? vegetativa.
La part utilitzada coma droga ??s el seu bulb.
[edita] Composici?? qu??mica
- Sulf??xids (2,3%). Derivats de l'alquilciste??na com alli??nes (alilalli??na, propenilalli??na i metilalli??na), olis essencials (0,2-0,3%) com la garlicina o el sulf??xid de alilciste??na del bulb intacte. Quan el bulb ??s triturat o partit, la alli??na (inodora) s???hidrolitza per la alliinasa produint allicina (responsable de l'olor caracter??stica de l'all), que es transforma r??pidament en disulfur d'alil.
- Polisac??rids homogenis. Fructosanes (fins un 75%)
- Saponines triterp??niques (0,07%)
- Sals minerals (2%): ferro, s??lice, sofre i iode.
- Petites quantitats de vitamines (A, B1, B2, B6, C) i adenosina
En general les caracter??stiques de l'all depenen de la riquesa del s??l on creix
[edita] Usos medicinals
Usos aprovats per la Comissi?? E del Ministeri de Sanitat alemany:
- Arteriosclerosis
- Hiperlipidemies
- Hipertensi?? arterial
Tradicionalment s???ha utilitzat en casos de bronquitis, aerof??gia, disp??psies, espasmes abdominals, amenorrea, diabetis. T??picament s???ha utilitzat per al tractament de dur??cies, berrugues, otitis, artritis, artr??lgies, neur??lgies o ci??tica. Tamb?? s???utilitza com a condiment alimentari. Curiosament els egipcis ja l'utilitzaven com un remei pels dolors i els grecs feien menjar un all cru als atletes abans de cada competici?? ja que el consideraven com una font de fortalesa f??sica. Aix?? mateix, es va fer servir contra la pesta, i tamb?? durant les dues guerres mundials per al tractament de ferides, del c??lera o del tifus.
[edita] Accions farmacol??giques
Actualment, l'all t?? una ??mplia utilitzaci?? farmacol??gica:
- Hipolipemiant : Disminueix el nivell de colesterol LDL a la sang (colesterol nociu), produint un efecte cardioprotector; i no afecta als nivells de triglic??rids cardiosaludables i necessaris pel cos. D???aquesta manera l'all contribueix en la prevenci?? de malalties coronaries i accidents vasculars cerebrals.
- Vasodilatador perif??ric: Aquest efecte causa un augment del calibre dels vasos i es produeix per una reducci?? d'agents vasopresors com ara les prostaglandines i angiotensina II, i per una activaci?? d'una ??xid-n??tric sintetasa que produeix ??xid n??tric.
- Antihipertensiu: Aquest efecte hipotensor de l'all ??s degut a l'efecte vasodilatador. En dosis elevades, l'all provoca un descens de la tensi?? arterial, tant de la m??xima com de la m??nima.
- Antiagregant plaquetari: Impedeix la tend??ncia excessiva de les plaquetes sangu??nies a agrupar-se formant co??guls, i tamb?? actua com a fibrinol??tic (desf?? la fibrina que ??s la prote??na que forma els co??guls sanguinis). D???aquesta manera s???aconsegueix augmentar la flu??desa a la sang i fa que sigui recomanable a totes aquelles persones que han patit emb??lies, trombosis...
- Hipoglucemiant: L???all normalitza el nivell de glucosa sabguinia i per tant, ??s bo que l'utilitzin els diab??tics i els obesos.
- Antibi??tic i antis??ptic general: L???all t?? tamb?? una acci?? antibi??tica contra diversos microorganismes ([[Escherichia coli]], [[Salmonella typhi]], estafilococs i estreptococs, diversos fongs, alguns virus...). El poder bactericida de l'all en el conducte intestinal ??s selectiu de manera que a difer??ncia dels antibi??tics sint??tics, regula la flora intestinal i no la destrueix, ja que nom??s actua sobre els bacteris pat??gens.
- Estimulant de les defenses: L???all augmenta l'activitat de les c??l??lules defensives de l'organisme, limf??cits i macr??fags, i per tant estimula la resposta immunol??gica i ajuda al sistema immunitari de l'organisme a resistir les infeccions. D???aquesta manera, actualment cada vegada m??s s???est?? utilitzant l'all com a complement en el tractament de la SIDA.
- Anticancerigen: Hi han estudis que han demostrat que l'all bloqueja la formaci?? de potents anticancerosos, denominats nitrosamina, que poden produir-se durant la digesti?? de determinats aliments. Se sap que l'alliicina, un dels seus principis actius, impedeix la proliferaci?? del bacteri [[Helicobacter pylori]], relacionat amb les ??lceres d'estomac i que pot afavorir el desenvolupament de c??ncer d'est??mac.
- Verm??fug: L???all actua contra els par??sits intestinals, especialment contra els ??scaris i els oxi??rids, petits cucs blancs que provoquen picor anal en els nens.
- Tonificant i depuratiu: L???all activa reaccions qu??miques del metabolisme i afavoreix els processos d'excreci?? de subst??ncies de desfet.
- Desintoxicant: Especialment destinat per als tractaments per deixar de fumar. Normalitza la tensi?? arterial elevada del fumador i ajuda a v??ncer el desig per fumar.
[edita] Toxicitat
La toxicitat de l'all ??s molt escassa. L?????s de l'all en dosis elevades, especialment cru o en extractes, est?? desaconsellat en casos d'hemorr??gia, ja sigui de causa traum??tica (ferides, accidents, etc.) o menstrual (regles abundants). Aix?? doncs, degut a la seva acci?? anticoagulant, dosis altes d'all poden perllongar les hemorr??gies i dificultar els processos de coagulaci??. Aix?? mateix, la seva ingesti?? continuada i abusiva (habitualment m??s de tres o quatre grans al dia) pot provocar una certa irritaci?? a l'est??mac i aix?? originar dolors abdominals, n??usees, v??mits, diarrees, etc. A m??s a m??s, no ??s aconsellable l'??s d'all en nens, ni tampoc durant la lact??ncia, ja que els sulf??xids poden accedir a la llet materna i conferir-li un sabor desagradable. D???altra banda, moltes persones consideren un inconvenient el t??pic al?? d'all, ja que sovint provoca malestar, tant per la persona que l'ha ingerit com per les persones del voltant.
[edita] Enlla??os externs
- Plantas de inter??s farmac??utico. Universidad del Pa??s Vasco UPV/EHU
- Infoagro.com
- Ajodirecto.com
- Infomed
[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques
- Gran enciclopedia de las plantas medicinales, Dr. Berdonces i Serra, Tikal ediciones.
- Diccionario integral de Plantas Medicinales, 2002, RBA Libros S.A
- Plantas medicinales, C??rculo de lectores, 1999
- Enciclopedia de las plantas medicinales, Ediciones Oceano, 2003
- Article "Con un diente de ajo", Magazine (La Vanguardia) per Alvaro Castro