Alger
De Viquipèdia
Alger (en àrab الجزائر al-Jaza'ir, literalment "les Illes") és la capital i la ciutat més gran d'Algèria. D'acord amb el cens de l'any 1998, la població de la ciutat era d'1.519.570 habitants (anomenats algerins), tot i que la seva àrea metropolitana arribava als 2.135.630. Anomenada també al-Bahja (البهجة) o "Alger la Blanca" pel color blanc dels seus edificis, està situada al nord-oest d'Àfrica, concretament al litoral de la mar Mediterrània, i disposa del port més important de la zona.
Alger ha crescut molt en els darrers anys, si bé conserva l'encant de la ciutat vella. De fet, l'antiga ciutadella o casbah ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
[edita] Història
Segons la llegenda, Alger va ser fundada per l'heroi mític Hèrcules, encara que en realitat era una colònia comercial fenícia anomenada Icosim. L'any 146 aC va ser annexionada a l'Imperi Romà i va passar a denominar-se Icosium. Al segle V va ser conquerida pels vàndals i va formar part de l'Imperi Bizantí i, més tard, ja en el segle VII, fou conquerida pels àrabs.
A partir del segle X es va convertir en un important port per on passava gran part del comerç mediterrani. Al segle XV hi van arribar una quantitat important de moriscos expulsats de Granada. Els espanyols van conquerir i fortificar el penyal de la ciutat l'any 1510 després d'haver ocupat Orà, ciutat pròxima a Alger, però foren foragitats pel pirata turc Khaïr ad-Din (Barba-rossa) l'any 1530, el qual, amb la protecció de l'Imperi Otomà, va convertir la ciutat en una base corsària dedicada a atacar els vaixells de la regió i també les costes catalanes.
El 14 de juny de 1830 la ciutat va ser conquerida pels francesos. França va dir que es tractava d'una ocupació temporal, però el cert és que la colònia algeriana va durar més de 132 anys, fins a la seva independència l'any 1962. Durant aquests anys es va produir una important migració de gent dels Països Catalans cap a Algèria, sobretot alacantins (que es van situar a la regió d'Orà) i rossellonesos i menorquins (situats a la regió d'Alger). Aquests catalans van conservar la seva llengua durant diverses generacions i hi van desenvolupar el dialecte patuet. Així, el pujol, on es troba la facultat d'Alger al carrer Didux Murad, ex Rue Michelet, era anomenat " es camp des naps " pels pescadors menorquins instal·lats a Fort de l'Eau. (anècdota recollida al llibre Alger de Louis Bertrand.)i la plaça dels Màrtirs, ex Place du Gouvernement " la plaça del cavall " a causa de l'estàtua del duc d'Orléans que ara es troba davant de l'ajuntament de Neuilly als afores de París.
Durant la Segona Guerra Mundial, i després del desembarcament aliat al nord d'Àfrica l'any 1943, Alger hi va tenir un paper principal ja que fou el quarter general del general Charles de Gaulle fins al final de la guerra. Posteriorment el socialisme revolucionari va tenir un fort impacte al país. Durant la lluita per la independència contra França (1954-1962) va ser l'escenari d'importants enfrontaments. D'acord amb la història oficial algeriana, hi va haver un milió de morts a mans de l'exèrcit francès i del Front Nacional d'Alliberament Algerià. L'any 1962 es va proclamar Alger capital de l'Algèria independent. Després de la guerra d'independencia es va produir un éxode de la població europea o pied-noir, la ciutat ha crescut massivament, i es calcula que ara té uns 3 milions d'habitants, és a dir, un 10% de la població de l'estat.
Va esser escenari de atentats en la guerra civil entre el govern i els dos fronys islàmics el GIA i el FIS.
[edita] Altres dades d'interès
Les temperatures hi solen variar entre els 18º i els 24º a l'hivern i entre els 25º i els 32º a l'estiu, estació que acostuma a ser extremadament seca i calorosa.
Hi ha una pel·lícula d'aventures sobre un lladre de joies amb el nom de la ciutat, rodada l'any 1938 i dirigida per John Cromwell.
Els fets succeïts durant la guerra d'independència són narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la pel·lícula La batalla d'Alger (1965) de Gilo Pontecorvo, que va obtenir un Lleó d'Or al Festival de Venècia de 1966, tema que tracta La presonera d'Alger, novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff
Existeix també una comunitat anomenada Alger en una part de la ciutat de Nova Orleans, la més important de l'estat de Louisiana dels EUA.
