Alfabet fon??tic internacional

De Viquip??dia

L'alfabet fon??tic internacional ??s un alfabet fon??tic usat per ling??istes per representar acuradament i de forma un??voca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal hum?? pot produir. Est?? format per una notaci?? normalitzada per a la representaci?? fon??tica de les lleng??es. La majoria dels seus s??mbols s??n els de l'alfabet llat??, en min??scula i maj??scula, o en deriven, per addici?? d'elements, rotaci?? o inversi??. Alguns altres s??n de l'alfabet grec, harmonitzats amb l'alfabet llat?? i, finalment, alguns no semblen estar relacionats amb cap alfabet.

Va ser desenvolupat pels foneticistes brit??nics i francesos sota els auspicis de l'Associaci?? Fon??tica Internacional, creada a Par??s el 1886 (ambd??s, l'organitzaci?? i l'escrit fon??tic, s??n coneguts en catal?? com a AFI). L'alfabet ha tingut nombroses revisions en la seva hist??ria, incloent algunes majors codificades per la Convenci?? de la IPA (angl??s: International Phonetic Alphabet) a Kiel (1989); la revisi?? m??s recent ??s la de 1993, posada al dia el 1996.

[edita] Descripci??

Els valors de cada signe id??ntic al de l'alfabet llat?? en la majoria de casos corresponen a l'??s angl??s. El principi general ??s usar un sol s??mbol per a un segment parlat, evitant combinacions de lletres (com el d??graf <ny> en l'ortografia catalana).

Els s??mbols corresponents a lletres llatines modificades sovint corresponen a un fonema similar. Per exemple, totes les consonants retroflexes tenen el mateix signe que l'equivalent a les consonants alveolars, excepte un ganxet a la dreta a la part de baix.

Els diacr??tics poden ser combinats amb els signes AFI per transcriure fonemes lleugerament modificats o articulacions secund??ries. Tamb?? hi ha signes especials per als suprasegmentals com l'accent o el to.

Quan els car??cters de l'AFI s??n enmig d'un altre text, estan separats de la resta amb dues barres inclinades o amb claud??tors (???[??? i ???]???). Els ling??istes usen claud??tors quan donen un transcripci?? fon??tica ajustada, mentre que les barres inclinades denoten una transcripci?? fonol??gica.

L'AFI permet que els s??mbols s'adaptin a circumst??ncies espec??fiques per simplificar la notaci?? quan es consideri convenient, si s'expliquen els valors que els donen unes regles que acompanyen el text. Per exemple, at??s que [t] representa en angl??s l'oclusiva alveolar sorda, aleshores el diacr??tic que indica articulaci?? endarrerida hi representa un so postalveolar o palatoalveolar. Per contra, at??s que [t] en catal?? representa l'oclusiva dental sorda, una articulaci?? m??s avan??ada que l'anglesa, aleshores el diacr??tica per a indicar endarreriment hi representar?? una variant alveolar.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Alfabet fon??tic internacional

• (catal??) IECAT
• (catal??) consonants del catal?? central, a la UAB.
• (catal??) vocals del catal?? central, a la UAB.

[edita] Bibliografia

• Antoni I. Alomar, Pr??ctiques de transcripci?? fon??tica, Documenta Balear, S.L., Palma, 2003. ISBN: 84-95694-61-1.
• Eul??lia Bonet, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascar??, Manual de transcripci?? fon??tica, Universitat Aut??noma de Barcelona, Bellaterra, 1997. ISBN: 84-490-2074-X.
• Joaquim Viaplana i Maria Pilar Perea (ed.), Textos orals dialectalitzats del catal?? sincronitzats. Una selecci??, Barcelona, 2003. ISBN: 84.477-0864-0.