Alexandre VI

De Viquip??dia

Alexandre VI

Nom	Roderic de Borja
Nascut	31 de desembre de 1431
	X??tiva (Val??ncia)
Mort	18 d'agost de 1503
	Roma (It??lia)
Papat	11 d'agost de 1492???18 d'agost de 1503
Predecessor	Innocenci VIII
Successor	Pius III

Alexandre VI ??s el nom que va adoptar Roderic Gil de Borja i Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat Papa. Va n??ixer a X??tiva, (actual comarca de La Costera, al Pa??s Valenci??), el 31 de desembre de 1431, i mor?? a Roma l'any 1503.

[edita] A l'ombra del Papa Calixt

El 1437 mor el pare, Jofr??, la fam??lia es trasllada a Val??ncia. El 1452 ??s documentat a Bolonya com a estudiant de dret, i s???hi doctora el 1456

Acabats els estudis, el papa Calixt III, que era el seu oncle Alfons, el va fer cardenal i bisbe de Val??ncia en un consistori secret el febrer del 1456. El 17 de setembre va ser nomenat vicecanceller de l'Esgl??sia. Com que el el t??tol de canceller corresponia al mateix Papa, en realitat, el jove cardenal Borja ocupava, de fet, el centre administratiu de la Santa Seu. Ja nom??s abandonaria aquest c??rrec per esdevenir ell mateix Papa. El 1458 Calixt III, tamb?? li va donar la seu cardenal??cia de Val??ncia.

[edita] Cardenal Borja

A principi d'agost del 1458 el vell papa Calixt agonitza i la poderosa fam??lia romana dels Orsini, enemiga dels Borja, insta el poble rom?? a la persecuci?? dels parents i compatriotes del papa, majoritariament valencians, catalans i aragonesos. El seu germ?? gran, Pere Llu??s, el favorit de Calixt ha de fugir precipitadament de Roma i intenta tornar a Val??ncia per?? mor per causes que encara avui ens s??n desconegudes. Roderic es queda a Roma i t?? temps d'acompanyar els ??ltims moments del seu oncle i de veure com el seu palau ??s incendiat per la multitud. Malgrat les pressions no abandona Roma i resulta decisiu en el conclave que elegeix l'humanista Enea Silvio Picolomini amb el nom de Pius II. Despr??s de nombroses votacions, Roderic s'aixeca i li d??na el vot en veu alta, provocant-ne l'elecci??. Pius II arriba al tron de Sant Pere amb l'obsessi?? de reconquerir Constantinoble, per?? no aconsegueix el suport dels pr??nceps cristians. Roderic l'acompanya com a canceller de l'Esgl??sia en els seus viatges.

En un viatge a Siena contrau una malaltia ven??ria per que segons el metge "no havia dormit nom??s". En un altre viatge a Ancona el 1464, Pius II va morir. Els papes que surten en els conclaves de 1464, 1471 i 1484, Pau II, Sixt IV i Innocenci VIII , confirmen a Roderic en els c??rrec de vicecanceller i arriba a deg?? del col??legi cardenalici. ??s en aquests anys quan la seva influ??ncia a la C??ria romana comen??a a augmentar. Tamb?? ??s en aquesta ??poca quan neixen els seus fills m??s coneguts de la seva relaci?? quasi conjugal amb Vanozza Catanei:

A m??s d'ells ja tenia tres fills de mares desconegudes: Pere-Llu??s, Jer??nima i Isabel Durant el seu pontificat tamb?? va mantenir relacions amb J??lia (Giulia) Farnese, el germ?? de la qual va ser Papa amb el nom de Pau III.

Complint ordres de Sixt IV, viatja a Val??ncia 1472 on ??s rebut amb honors reials. En aquest viatge d??na el vist-i-plau per avan??at al casament de Ferran II d'Arag?? i Isabel I de Castella, els reis cat??lics. Quan torna a Roma comen??a a acumular t??tols i rendes eclesi??stiques, convertint-se en el cardenal m??s ric de la C??ria romana. Tamb?? li compra a Ferran II el ducat de Gandia i un contracte de matrimoni amb una cosina, per al seu fill Pere Llu??s. La prematura mort d'aquest va fer que Joan heret??s el ducat i el comprom??s matrimonial.

[edita] Papa Alexandre

L???elecci?? de Roderic com a papa Alexandre VI, l???agost de 1492, t?? com a rerefons el trencament de l???equilibri pol??tic itali?? a causa de la usurpaci?? del ducat de Mil?? a mans de Ludovico il Moro. El conclave que ha d???elegir el successor d???Innocenci VIII est?? dividit entre els partidaris dels Sforza, representats pel cardenal Ascanio, germ?? del Moro, i Giuliano della Rovere, que tenia el suport dels francesos i a m??s a m??s era itali??. Roderic t?? el suport dels espanyols i ??s el cardenal m??s ric, aix?? que els que el votin poden comptar amb grans recompenses en t??tols, c??rrecs i diners. Roderic no els va decebre.

Emblema Pontifici d'Alexandre VI

Elegit papa el 11 d'agost de 1492 amb el nom d???Alexandre VI, dirig?? una pol??tica encaminada a estendre els dominis territorials de l???Esgl??sia i a afavorir les ambicions familiars. Intel??ligent home d???estat, va defensar sempre els interessos de l???Esgl??sia, per?? tamb?? els de la seva pr??pia fam??lia. El trencament de l???equilibri peninsular itali?? i l???amena??a externa de les corones de Castella-Arag?? i Fran??a, enfrontades pel domini del regne de N??pols, expliquen bona part del joc pol??tic fluctuant d???Alexandre. A m??s a m??s les lluites contra les poderoses fam??lies romanes, com els Orsini, enemics jurats dels Borja, van marcar el seu pontificat. Entre els enemics dels papa, hi havia tamb?? el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II, que juntament amb els Orsini controlava alguns castells estrat??gics dels voltants de Roma, i Flor??ncia, on la fam??lia dels Medici havia estat expulsada per Girolamo Savonarola, frare dominic, que predicava en contra dels abusos dels Borja i que va instal??lar-hi una rep??blica de frares,a la pr??ctica aliada de Fran??a.

En un primer moment per no veure's rodejat a Roma, va aliar-se amb Mil?? i va casar Lucr??cia amb Giovanni Sforza, cos?? de la fam??lia milanesa, com a penyora de l'alian??a. Quan el 1494 el rei franc??s Carles VIII va travessar It??lia per ocupar N??pols, Alexandre va refugiar-se a Sant'Angelo i va deixar-lo passar, sense confirmar-lo com a rei. Cal assenyalar que els Papes tenien la potestat d'oferir la Corona de N??pols al rei que consideressin oport?? i en aquella ??poca a N??pols i governava una branca dels Trast??mara de la Corona d'Arag??, descendents il??leg??tims d' Alfons el Magn??nim.

Carles VIII va sortir de Roma enduent-se C??sar Borja com a penyora de la lleialtat d'Alexandre, per?? a mig cam??, C??sar es va escapar i Carles va comprendre que darrere seu hi deixava un enemic. Llavors el Papa va crear una lliga en contra dels francesos i els va expulsar d'It??lia.

Despr??s de la derrota el papa va declarar la guerra als Orsini, per?? en aquella ocasi?? no en va sortir gaire ben parat, ja que els seus castells estrat??gics eren molt dif??cils d'ocupar i el seu fill Joan de Borja, nomenat gonfanoner dels ex??rcits pontificis va resultar ferit. El 1497 va excomunicar Savonarola, que va ser cremat viu. Aquest gest tenia com a objectiu tallar el recolzament de Flor??ncia als francesos que el frare professava, per?? va semblar que Alexandre feia matar a un home sant i just, nom??s perqu?? predicava els seus excessos. Aquell any tamb?? va trencar les seves relacions amb els Sforza, que li havien donat l'esquena durant la invasi?? francesa i va for??ar a Giovanni Sforza a recon??ixer que no havia pogut consumar el matrimoni amb Lucr??cia i per tant facilitar-ne el divorci, per tal que la seva filla pogu??s tornar a ser penyora de la seva pol??tica exterior en futurs jocs d'aliances. Llavors es va aliar amb els reis de N??pols, una l??nia il??leg??tima dels Trast??mara de la Corona d'Arag??, i va casar Jofr?? amb San??a d'Arag?? i Lucr??cia amb Alfons. Aquell any Joan Borja va morir assassinat i el seu cos va ser llan??at al T??ber.

Alexandre va sentir molt la p??rdua dels seu fill predilecte i es va tancar a les seves habitacions i es va negar a menjar durant uns quants dies, per?? va decidir no buscar culpables, ja que molts acusaven a C??sar de l'assassinat, i va promoure una reforma de la moral eclesi??stica que per falta de temps i diners no es va dur mai a terme.

Amb la mort del seu germ?? gran, C??sar va penjar els h??bits i el capel cardenalici i va ocupar el lloc del seu germ?? com a gonfanoner dels ex??rcits pontificis.

Una nova invasi?? francesa, a les ordres de Llu??s XII, va fer que es trenquessin les relacions amb N??pols i C??sar va ordenar a un dels seus capitans, Miquelet Corella, que execut??s Alfons, gaireb?? davant de la seva germana Lucr??cia i San??a, per la seva banda, va ser empresonada al Castell de Sant'Angelo.

El preu del papa per aliar-se amb els francesos va ser autoritzar el divorci de Llu??s XII perqu?? aquest es pogu??s casar amb Anna, duquessa de Bretanya i poder-se quedar amb el poder??s ducat. A canvi, C??sar va casar-se amb Carlota d'Albert, cosina del rei franc??s, i obtenia el t??tol de duc de Valentinois. Amb l'ajuda de l'ex??rcit franc??s C??sar va conquerir i sotmetre els primers territoris a la Romanya, que pretenia convertir en un regne per ell mateix, amb el suport de Llu??s XII i del seu pare.

Alexandre, mentrestant, va embargar els territoris i els bens dels Savelli i els Colonna, per tal de finan??ar les campanyes del seu fill i per donar territoris pels seus nets. Llavors va arribar l'hora de la venjan??a contra els Orsini, que van ser excomunicats i perseguits per tot Roma.

Quan Ferran II va enviar els veterans de la guerra de Granada, comandats per Gonzalo Fernandez de Cordoba, el "Gran Capit??" a N??pols, els francesos no ho van resistir i van ser-ne expulsats. Mentre C??sar preparava un altre canvi d'aliances, Alexandre VI va morir.

[edita] La Fam??lia Borja

Per contrarestar els cardenals contraris i per tal d???aconseguir fons per subvencionar, entre d???altres, les campanyes militars del seu fill C??sar, Alexandre opta per crear cardenals afins, la majoria procedents de la Corona d'Arag??:

El 31 d'agost de 1492, al seu nebot, Joan Borja, arquebisbe de Monreale, a Sic??lia.
El 20 de setembre de 1493, al seu fill C??sar de Borja, arquebisbe de Val??ncia i a Alessandro Farnese, futur papa Pau III (1534-1549).
El 19 de febrer de 1497, a Joan Llopis, bisbe de Perugia,i a Joan de Borja-Llan??ol de Roman??, bisbe de Melfi
El 28 de setembre de 1500, a Pere Llu??s de Borja-Llan??ol de Roman??, germ?? de l'anterior, cap de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i nou arquebisbe de Val??ncia, Jaume Serra (futur abat comendatari de Ripoll), arquebisbe d'Orist??, a Sardenya, i a Francesc de Borja, arquebisbe de Cosenza
El 31 de maig de 1503, a Francesc de Lloris (un altre abat comendatari de Ripoll), bisbe d'Elna.

Pel que fa als seus fills:

Pere Llu??s va esdevenir el primer duc Borja de Gandia, per?? va morir prematurament el 1488. Jer??nima i Isabel les va casar amb nobles romans.

Joan va ser el segon duc Borja de Gandia, es va casar amb una cosina de Ferran II d'Arag??, Maria Enr??quez. Acostumat a l'ambient de Roma, hi va tornar i va ser nomenat gonfanoner o comandant dels ex??rcits pontificis. Va morir assassinat el 1497 i el seu cad??ver va ser trobat al fons del T??ber. Alguns apunten al seu germ?? C??sar, altres a una venjan??a dels Orsini, contra Alexandre VI, ja que era el seu fill preferit.

C??sar va ser nomenat cardenal i arquebisbe de Val??ncia, per?? la vida eclesi??stica no li va agradar i va penjar els h??bits. Es va casar amb la cosina del rei de Fran??a i va substituir el seu germ?? Joan en el comandament de l'ex??rcit del papa.

Lucr??cia es va casar diverses vegades, com a penyora de les aliances del seu pare. Primer amb Giovanni Sforza, despr??s amb Alfons d'Arag??, que va ser assassinat per C??sar. Finalment es va casar amb Alfons d'Este, duc de Ferrara.

Jofr?? va casar-se molt jove amb San??a d'Arag??, com a mostra d'alian??a entre la Santa Seu i N??pols, i va aconseguir el t??tol de pr??ncep d'Squillace.

Els nets d'Alexandre, a qui la gent anomenava I duchetti, els duquets, haurien heretat ducats confiscats pel papa o conquerits per Cesar, per?? amb la mort de l'avi, es van quedar sense res i Lucr??cia es va encarregar de la seva manutenci??.

[edita] Llegat

Escultura d'Alexandre VI a Gandia

Alexandre fou l'encarregat de legalitzar el matrimoni de Ferran II d???Arag?? i Isabel de Castella, i assenyal??, el 1493, el l??mit entre les descobertes portugueses i castellanes amb les Butlles Alexandrines.

Va rebre cr??tiques dels Reis Cat??lics, a qui el mateix papa havia concedit aquest t??tol, perqu?? acollia els jueus expulsats d???Espanya, la majoria dels quals eren de la Corona d'Arag??. Fins i tot avui, la via principal del call de Roma es diu Via Catalana.

Va protegir algunes Universitats i s'envolt?? d'humanistes, que premiava amb dignitats o amb c??rrecs a la seva c??ria, per?? va destacar sobretot pel mecenatge art??stic: Raffaello Santi, Miquel ??ngel Buonarroti i Bernardino di Betto, anomenat Pinturicchio van treballar per a ell.

Va fer constru??r quan era canceller el primer palau d???aire renaixentista, avui nomenat Sforza-Cesarini o Cancelleria Vecchia.

Reprim?? l???heretgia i el fanatisme i s???envolt?? d???una cort fastuosa.

Va reformar el castell de Sant'Angelo, convertint-lo en una fortalesa i una pres??.

Va fer-se construir uns apartaments sumptuosos al Vatic??, decorats amb frescos de Pinturicchio.

Els reis cat??lics li van enviar el primer or que van trobar a Am??rica, que ell va utilitzar per decorar el sostre de Santa Maria la Maggiore, on encara s'hi poden apreciar una s??rie de llunetes amb el bou de l'escut d'armes dels Borja.

[edita] Mort

Va morir, probablement d???apoplexia, durant una epid??mia de mal??ria a Roma, el 18 d'agost de 1503, va c??rrer el rumor que s'havia enverinat enlloc d'un cardenal que pretenia enverinar. El seu cad??ver va ser finalment traslladat a l???esgl??sia romana de Santa Maria de Montserrat, on reposa al costat de les despulles de Calixt III. La fantasia popular va dir que el diable mateix havia enviat micos alats per emportar-se la seva ??nima a l'infern, en compliment del pacte que havia fet amb ell.

La seva figura, molt controvertida com la dels altres Borja, ha quedat com a s??mbol de la depravaci?? renaixentista.