Alexander Dubček

De Viquipèdia

Alexander Dubček ( Uhrovec, Txecoslovàquia 1921 - Praga 1992 ) fou un polític eslovac que intentà reformar el règim comunista mitjançant la realització de la Primavera de Praga.

[edita] Primers anys

Va néixer el 27 de novembre de 1921 a la ciutat d'Uhrovec, població situada a la regió de Trenčín que en aquells moments formava part de Txecoslovàquia i que avui en dia forma part d'Eslovàquia, fill d'un obrer emigrant de la Unió Soviètica. Als tres anys la seva família retornà a la Unió Soviètica, retornant l'any 1938 a Txecoslovàquia.

[edita] Ascens dins el Partit Comunista

Durant la Segona Guerra Mundial va prendre part en la resistència eslovaca contra l'ocupació nazi i el servilisme de la República Eslovaca durant el 1939 i 1945 sota el govern de Jozef Tiso. Va demostrar la seva capacitat d'organització al protagonitzar l'aixecament nacionalista eslovac contra les tropes alemanyes durant l'hivern de 1944 i 1945.

Membre del Partit Comunista Eslovac durant la guerra, l'any 1949 va ser nomenat secretari de districte del Partit a la regió de Trenčín i el 1951 membre del Comitè Central del Partit Comunista de Txecoslovàquia i diputat de l'Assemblea Nacional, el que va motivar el seu trasllat a Bratislava, on va estudiar Dret a la Universitat de Komenski. Entre 1955 i 1958 va assistir a l'Escola Superior de Comandaments del Partit Comunista a la ciutat de Moscou. Al maig de 1963 Dubček va reemplaçar K. Bacílek com a primer secretari del Partit a Eslovàquia, i al gener de 1968 va desplaçar al mateix president de la República, l'estalinista Antonín Novotný com a primer secretari del Partit Comunista.

[edita] Primavera de Praga

Com a líder del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ) l'any 1968 va dirigir l'intent de democratització socialista del seu país, conegut amb el nom de Primavera de Praga. El seu propòsit, iniciat el gener d'aquell any i destinat a democratitzar l'Estat, les estructures internes del Partit i obrir la nació a les potències occidentals, va ser confirmat per gran part de la població txecoslovaca. L'intent, denominat socialisme amb rostre humà, fou avortat sagnantment per les tropes soviètiques del Pacte de Varsòvia l'agost de 1968. Dubček i uns altres cinc membres del Presidium van ser segrestats per la policia soviètica d'ocupació i duts a Moscou, on se'ls va fer entrar en raó. Al seu retorna a Praga se'l considerà un cadàver polític.

Fins el 1970 va ser president de l'Assemblea Federal Txecoslovaca, any en el qual fou expulsat del Partit Comunista. En reconeixment del seu treball anterior se'l nomenà ambaixador a Turquia, però no trigà a ser destituït. De nou a Praga treballà com a buròcrata d'una explotació forestal. Fins l'any 1974 no es tingueren notícies d'ell, moment en el qual surt a la llum una carta oberta, signada per ell i dirigida a l'Assemblea Federal on es ratifica en els postulats democràtics de 1968, criticant les posicions polítiques del Partit i denuncià els abusos de poder del primer secretari del partit Gustáv Husák, president del país entre 1975 i 1989.

[edita] Últims anys

Tomba d'Alexander Dubček a Bratislava

Durant la Revolució de Vellut de 1989 el 26 de novembre del mateix any Dubček fou aclamat a la Plaça Letna de Praga per milers de compatriotes, i com a inspirador del canvi democràtic del seu país se'l designà president del Parlament Txecoslovac. En la seva intervenció Dubček va relacionar el socialisme humà de Mikhaïl Gorbatxov i la seva poltíca de perestroika amb la seva política proposada l'any 1968 i tràgicament sufocada pel règim soviètic. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu.

Morí el 7 de novembre de 1992 a la ciutat de Praga, com a conseqüència d'un accident de cotxe ocorregut l'1 de novembre del mateix any, en els últims dies de la fi de la unió entre Txèquia i Eslovàquia. Fou enterrat al cementeri Slávičie údolie de Bratislava.