Alemany

De Viquip??dia

Alemany 'Deutsch'
Pronunciaci??:	AFI: [d????t??]
Altres denominacions:	Standarddeutsch, Hochdeutch, tudesc.
Parlat a:	Alemanya, Su??ssa, ??ustria, Luxemburg i B??lgica.
Regi??:	Europa.
Parlants:	120 milions
R??nquing:	9
Classificaci?? gen??tica:	Llengua indoeuropea   Germ??nica     Occidental       Alt alemany         Alemany
estatus oficial
Llengua oficial de:	Alemanya, Su??ssa (cooficial amb el franc??s, l'itali?? i el romanx), ??ustria, Liechtenstein, Luxemburg, i ??s oficial a certes regions d'It??lia, B??lgica, Dinamarca i Pol??nia i a la Uni?? Europea
Regulat per:	Cap instituci??
codis de la llengua
ISO 639-1	de
ISO 639-2	ger/deu
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	deu
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

L'alemany (en alemany, Deutsch) ??s una llengua germ??nica del grup occidental. ??s la llengua m??s parlada nadivament dins la Uni?? Europea, i la novena m??s parlada del m??n. El nom en catal?? prov?? de la tribu germ??nica dels "alemani", mentre que els alemanys en diuen "Deutsch".

Taula de continguts 1 Origen 2 Classificaci?? 2.1 Estatus oficial 3 Varietats de la llengua 3.1 Llengua est??ndard 3.2 Dialectes 3.3 L'alemany su??s 3.4 Exemples de variacions l??xiques dialectals 3.5 Exemples de variacions morfol??giques 3.6 Exemples de variacions fonol??giques 4 Gram??tica 4.1 Flexi?? nominal 4.2 Flexi?? verbal 4.3 Sintaxi 5 Vocabulari 6 Sistema d'escriptura i ortografia 7 Fonologia 7.1 Vocals 7.2 Consonants 8 Noms de l'alemany en altres lleng??es 9 Enlla??os externs

[edita] Origen

Fins ben entrat el segle XX, en tot l'??mbit alemany i neerland??s s'ha parlat una muni?? de dialectes germ??nics relacionats entre ells, formant el que s'anomena un continu ling????stic. Aquest continu es divideix en dos grans ??rees dialectals: el baix alemany, al nord, i l'alt alemany, al sud, separades per l'anomenada l??nia de Benrath que marca el l??mit septentrional del fenomen de la segona mutaci?? conson??ntica. La llengua est??ndard alemanya est?? basada en l'alt alemany. Els dialectes es continuen parlant avui en dia, encara que en algunes zones estan quasi extingits, mentres que en altres, com a Su??ssa, encara conserven molta vitalitat.

L'alemany actual ??s una mena d'invenci?? culta destinada a ser la llengua escrita i normalitzada dels m??ltiples dialectes. Sempre s'ha pres la traducci?? de la B??blia feta per Luter, basada en el dialecte alt sax??, com una pe??a clau en la normativitzaci?? de l'alemany. Aquesta normativitzaci?? es va refermar a la fi del segle XVIII amb les obres dels que es consideren com a cl??ssics alemanys (Goethe, Schiller, Lessing, etc.) i fou consolidada amb la creaci?? de l'Imperi Alemany el 1871. Aquesta uni?? pol??tica va fer possible l'adopci?? d'una normativa unificada, que amb el canvi de segle fou acceptada tamb?? per ??ustria i Su??ssa amb molt poques variacions.

Aquest model est??ndard est?? basat en la llengua utilitzada a la fi del segle XVIII a la cancelleria de Sax??nia, sent despr??s molt influ??t pel model de la cancelleria de Viena. Pel que fa a la pronunciaci??, el model adoptat fou el del nord, ja que els alemanys del nord aprenien l'est??ndard pr??cticament com una llengua estrangera, i per aix?? el seu model se cenyia m??s a l'ortografia. Aix?? doncs, podem dir que l'alemany est??ndard actual est?? basat en la parla de Sax??nia (sud de l'antiga Rep??blica Democr??tica Alemanya) despr??s d'haver sigut molt influ??da pel model de Viena i havent adoptat la pronunciaci?? del nord com a model.

Encara que s'escrivia, l'alemany est??ndard no es va comen??ar a parlar de manera habitual fins al segle XIX, quan es va introduir obligat??riament a les escoles. L'any 1898, una comissi?? d'experts va redactar la "Deutsche B??hnenaussprache" (pronunciaci?? alemanya per al teatre), cosa que supos?? l'establiment d'un est??ndard de pronunciaci??.

A Viquillibres hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Alemany

[edita] Classificaci??

L'alemany forma part de la branca occidental de les lleng??es germ??niques, que a la volta forma part de les lleng??es indoeuropees.

[edita] Estatus oficial

L'alemany est??ndard ??s l'??nica llengua oficial a Liechtenstein i ??ustria; comparteix l'estatus oficial en Alemanya (amb el dan??s, fris?? i s??rab com a lleng??es minorit??ries), Su??ssa (amb el franc??s, itali?? i Romanx), B??lgica (amb el neerland??s i franc??s) i Luxemburg (amb el franc??s i luxemburgu??s). T?? ??s de llengua oficial local en regions german??fones de Dinamarca, It??lia i Pol??nia. ??s tamb?? una de les 23 lleng??es oficials de la Uni?? europea.

??s tamb?? una llengua minorit??ria a l'Argentina, al Brasil, al Camerun, al Canad??, a Xile, a Cro??cia, a la Rep??blica Txeca, Est??nia, a la Fran??a, a Hongria, Kazakhstan, Let??nia, Litu??nia, M??xic, Nam??bia, Paraguai, Pol??nia, Romania, R??ssia, S??rbia, Eslov??quia, Tadjikistan, Togo, Ucra??na i als Estats Units.

L'alemany va ser la lingua franca d'Europa central, de l'est i nord d'Europa i continua sent una de les lleng??es estrangeres m??s populars d'Europa. El 32% dels ciutadans de l'Europa dels 15 diuen que poden parlar en alemany (tan com a llengua materna o segona o com a llengua estrangera). [1] Existeix una gran possibilitat de veure canals de televisi?? en alemany per sat??l??lit o per cable.

[edita] Varietats de la llengua

[edita] Llengua est??ndard

Encara que utilitzem el terme "alemany" per a referir-nos a l'idioma escrit, al terreny parlat hi ha una ??mplia varietat de dialectes al llarg i ample del territori germanoparlant. L'alemany est??ndard (dit Hochdeutsch) no es va originar a partir d'un dialecte concret, sin?? que es va crear a partir dels diversos dialectes (sobretot els centrals) com a llengua escrita.

En la major part de les regions, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen col??loquialment una mescla entre l'alemany est??ndard i el dialecte aut??cton. A???? no ocorre aix?? en Su??ssa, on l'alemany est??ndard a penes es parla, nom??s a vegades comptades, com a l'hora de parlar amb alg?? que no ent??n el dialecte su??s. En certes regions alemanyes, sobretot en algunes grans ciutats, una gran part de la poblaci?? nom??s parla la llengua est??ndard.

La llengua est??ndard t?? difer??ncies regionals, especialment en vocabulari, encara que tamb?? en pronunciaci?? i gram??tica. Aquestes difer??ncies s??n molt menors que les que existeixen entre els dialectes locals. No obstant, l'alemany es considera una llengua pluric??ntrica, perqu?? les varietats dels tres majors pa??sos germanoparlants s??n considerades est??ndard de la mateixa manera.

[edita] Dialectes

Les variacions entre els distints dialectes s??n considerables; ??s possible que parlants de distints dialectes no es puguen entendre entre si sense tirar m?? de l'alemany est??ndard. ??s m??s, els dialectes alemanys no solen ser entesos per alg?? que nom??s coneix l'alemany est??ndard. Podem dividir els dialectes entre els dialectes del baix alemany i els de l'alt alemany.

La separaci?? entre ambd??s zones ve donada per l'anomenada L??nia de Benrath, que separa les zones que van patir la segona mutaci?? conson??ntica germ??nica de les que no la van patir. Aquesta mutaci?? es va produir al voltant de l'any 500 d.C. als pobles al sud d'aquesta l??nia. Els dialectes d'aquests pobles van donar lloc a l'alt alemany. Els dialectes dels pobles al nord d'aquesta l??nia van donar lloc a l'angl??s, el neerland??s, el fris?? i els dialectes del baix alemany.

Una altra segona l??nia destacable seria la marcada pel riu Main (tamb?? anomenada d'Speyer), al sud de la qual la segona mutaci?? es d??na totalment (alemany alt o Oberdeutsch), i al nord nom??s parcialment (alemany mitj?? o Mitteldeutsch, dels quals es deriva l'alemany est??ndard). Un exemple de les variacions fon??tiques es veu a continuaci??:

Mot del baix alemany	Mot de l'alt alemany	Significat
ik	ich	jo
maken	machen	fer
Dorp	Dorf	poble
tussen	zwischen	entre
op	auf	damunt
Korf	Korb	cistella
dat	das	all??
Appel	Apfel	poma

Aquestes enormes difer??ncies entre els dialectes del baix alemany i de l'alt alemany han dividit a la comunitat filol??gica. Algunes teories sostenen que el neerland??s no ??s m??s que un altre dialecte del baix alemany, que a pesar d'haver adoptat una normativa pr??pia, no deixa de ser un dialecte alemany. Altres teories prefereixen considerar al baix alemany i a l'alt alemany com a idiomes distints.

[edita] L'alemany su??s

'L'alemany su??s - Schwyzerd??tsch

Es d??na el cas curi??s dels dialectes d'alemany su??s. Hi ha diverses modalitats, depenent de la regi?? geogr??fica. Per exemple el Z??rid??tsch (alemany su??s de Zuric), B??rnd??tsch (de Berna), Urnerd????tsch (d'Uri), Luz??rnerd??tsch, (de Lucerna), Baseldiitsch (de Basilea), Sanggallerd????tsch (de Sankt Gallen), Wallisertiitsch (del Valais), ..

En tots aquests casos es tracta de dialectes parlats. ??s a dir, el seu parlar ??s dialectal, per?? normalment escriuen en alemany est??ndard, encara que tamb?? hi ha una tend??ncia minorit??ria que intenta reflectir la parla dialectal en edicions escrites (email, sms). El principal problema que es troben en la dita empresa ??s la gran quantitat de variacions dialectals, que en molts casos difereixen significativament unes de les altres. Per exemple els alemanys no entenen l'alemany su??s molt f??cilment, per?? els su??ssos al contrari entenen als alemanys sense problema.

[edita] Exemples de variacions l??xiques dialectals

• Gr??ezi (en alemany su??s de Zuric z??rituusch) > Hallo (en Hochdeutsch) > ??hola?? (si b?? el seu origen ??s Gr???? dich en al??man est??ndard que significa ??salutaci????)
• r??ebli (en alemany su??s) > Mohrr??be o Karotte (en Hochdeutsch) > ??carlota??
• merci vill mal (en alemany su??s) > Danke sch??n (en Hochdeutsch) > ??moltes gr??cies??
• schnufe (en alemany su??s) > atmen (en Hochdeutsch) > ??respirar??
• n??d (en alemany su??s) > nicht (en Hochdeutsch) > ??no??
• chli (en alemany su??s) > klein (en alemany est??ndard) > gl??a (en dialecte bavar??s) > l??tt (en Niederdeutsch) > ??xicotet??
• Weggli (en alemany su??s) > Semmel (en Niederdeutsch) > Br??tchen (en Hochdeutsch) > ??panet??
• Sonnabend (en Niederdeutsch) > Samstag (en Hochdeutsch) > ??dissabte??
• Segons la regi??, la tardor pot rebre els noms Herbst, Sp??tjahr, Sp??tling, entre altres.

En alguns casos, els dialectes su??ssos difereixen considerablement els uns dels altres, tal com es pot observar en l'exemple seg??ent:

??s m??deli ank?? (en alemany su??s de Berna B??rnd??tsch) >>

e st??ckli butter (en alemany su??s de Zuric z??rit????tsch) >>

eet St??ckchen Butter (en Hochdeutsch) >>

??un poc de mantega??

[edita] Exemples de variacions morfol??giques

En alemany su??s empren -li com a sufix diminutiu en compte de -chen de l'alemany est??ndard.

[edita] Exemples de variacions fonol??giques

En alemany de Zuric es pronuncia una vibrant, igual que els hispanoparlants, quan realitza el fonema corresponent amb la lletra ??r??.

La seq????ncia ei que es pronuncia [a??] en alemany est??ndard, es pronuncia [i??] en alemany su??s.

[edita] Gram??tica

[edita] Flexi?? nominal

Els substantius alemanys es flexionen en:

• En un dels quatre casos gramaticals: nominatiu, genitiu, datiu, i acusatiu.
• En un dels tres g??neres: mascul??, femen?? o neutre. Les terminacions de les paraules de vegades reflecten el g??nere gramatical; per exemple, els noms acabats en ...ung, ...schaft or ...heit s??n femenins, mentres els noms que acaben en ...chen o ...lein (formes diminutives) s??n neutres; tot i aix?? la majoria de les paraules no tenen regles i el vocabulari s'ha d'aprendre junt amb el g??nere corresponent.
• En dos nombres: singular i plural. La generaci?? del plural ??s tamb?? irregular i pot comportar canvis a l'arrel principal de la paraula com l'adici?? d'un "umlaut"

Encara que l'alemany siga citat com a exemple de llengua amb un grau de flexi?? alt (Amb 100 milions de parlants nadius, l'alemany ??s gaireb?? la llengua m??s parlada amb el grau de flexi?? m??s alt de les lleng??es germ??niques arreu), el grau de flexi?? ??s considerablement menor al de l'alemany antic o altres lleng??es indoeuropees antigues com el llat??, grec antic o el s??nscrit. Els tres g??neres al singular es converteixen en un al plural, considerant-se, de vegades, el plural com a quart g??nere. Amb quatre casos i tres g??neres m??s el plural existeixen 16 possibles combinacions de casos i g??nere/nombre, tanmateix nom??s hi ha 6 formes de l'article definit per a les 16 possibilitats. Normalment la declinaci?? dels noms no es produeix en el substantiu mateix sin?? en l'article o determinant i en els adjectius acompanyants. Tot i aix??, els noms nom??s es flexionen en cas del neutre i mascul?? en el genitiu (afegint una ???s o -es), en el pural en el datiu (afegint una ???n) i en el cas de l'anomenada n-deklination (masculins acabats en ???e, -and/-ant, -ent, -ist, -oge, -an entre altres i neutres com Herz (cor) afegint una ???n o ???ns si ??s en genitiu). En cas del genitiu, el seu ??s ??s esc??s en la llengua informal i se substitueix per von+datiu.

A l'ortografia alemanya, els substantius s'escriuen en maj??scula, a???? facilita al lector la funci?? sint??ctica de les paraules de dins de l'oraci?? ("Es war einmal ein K??nig" ??? "Hi havia una vegada un rei").

Com altres lleng??es germ??niques, l'alemany forma paraules compostes per l'esquerra on la primera paraula modifica la segona: "Nachttisch" (nit+taula) ??s ???tauleta de nit??? i la composici?? de paraules normalment no hi ha cap tipus de separaci?? entre elles com a altres lleng??es germ??niques. Moltes vegades, l'adici?? de paraules no tenen perqu?? significar una suma de significats i ??s genera una de nova amb un significat nou com a: "frigor??fic" ??s K??hlschrank (literalment, 'armari fred'); televisor ??s Fernseher (literalment, 'visor lluny??'); telescopi ??s Fernrohr (literalment, 'tub lluny??'). Aquesta capacitat fa que l'alemany siga una llengua molt flexiva quant a la generaci?? de noves paraules i aquestes poden arribar a ser molt llargues. La paraula m??s llarga en alemany d'??s ??s Rindfleischetikettierungs??berwachungsaufgaben??bertragungsgesetz.

[edita] Flexi?? verbal

Els verbs a l'alemany est??ndard es flexionen en:

• Una dels dos tipus de conjugacions, d??bil i fort (com a altres lleng??es germ??niques).

(Hi ha tamb?? una tercera classe de verbs, coneguda com a mixta, que combina caracter??stiques d'ambdues conjugacions.)

• Tres persones: 1a, 2a, 3a.
• Dos nombres: singular i plural
• Tres modes: Indicatiu, Subjunctiu (Konjunktiv I und II), Imperatiu
• Dos veus verbals: activa i passiva; la passiva es compon en passiva est??tica i passiva din??mica.
• Dos temps simples (Present, Pret??rit) i quatre temps composts (Perfet, Plusquamperfet, Futur I, Futur II)
• La distinci?? entre aspectes gramaticals es crea mitjan??ant la combinaci?? del subjunctiu i el pret??rit.
• La distinci?? entre l'aspecte continu i no continu no existeix a l'alemany com a altres lleng??es com al catal?? o l'angl??s. Tanmateix es pot fer ??mfasi en la continu??tat d'un verb mitjan??ant la construccions: ???sein??? + am/beim + verb substantivitzat. (Ich bin am/beim Lesen ???Estic llegint??? ).

Existeix diverses maneres per a expandir, sovint radicalment, el significat d'un verb arrel mitjan??ant l'adici?? de prefixos. Alguns dels prefixos tenen significat (Exemple: zer- refereix a la destrucci?? de coses, com a zerrei??en=destrossar, zerbrechen=trencar en trossos, zerschneiden=tallar a trossos), altres no tenen significat per ells mateixos i no hi ha relaci?? entre verbs modificats amb el mateix prefix (Exemple: ver- , com a versuchen=intentar, vernehmen=interrogar, verteilen=distribuir, verstehen=entendre). M??s exemples: haften=enganxar, verhaften=empresonar; kaufen=comprar, verkaufen=vendre; h??ren=sentir, aufh??ren=deixar de; fahren=conduir, erfahren=conseguir saber alguna cosa.

Aquests verbs compostos poden ser separables o no separables. En els separables, el prefix i el verb se separen quan es conjuguen anant el prefix al final de la frase i per a formar el participi passat el prefix ge-, que marca el participi, va entre el prefix i el verb (prefixe + ge+ verb en forma de participi). En els no separables, el prefix i el verb no se separen mai i per a formar el participi passat no hi ha l'afix ge.

[edita] Sintaxi

L'ordre de l'oraci?? alemanya ??s lleugerament flexible, per?? compta amb alguns punts fixos:

• El verb conjugat d'una oraci?? enunciativa sempre va a la 2a posici?? de l'oraci?? i si hi ha el cas que hi ha m??s d'un verb, els verbs no conjugats van al final.
• El subjecte d'una oraci?? nom??s pot anar o a 1a posici?? (Vorfeld) o tot seguit del verb (3a posici??) si la 1a posici?? est?? ocupada per un complement circumstancial (Erg??nzung) o un adverbi.

En cas de l'ordre en l'oraci?? interrogativa ??s aix??:

• Nom??s un verb:
  • (Part??cula interrogativa) + verb + subjecte + complements?
• M??s d'un verb:
  • (Part??cula interrogativa) + verb conjugable o auxiliar + subjecte + complements + verb principal?

En cas de les oracions subordinades, en la cl??usula subordinada el verb conjugat sempre va al final. De totes maneres la posici?? de la cl??usula subordinada dins de l'oraci?? principal pot anar en el Vorfeld o al final de la frase per?? sempre est?? separada de la cl??usula principal mitjan??ant una coma.

Molts verbs alemanys tenen prefix separable, sovint amb funci?? adverbial. Quan aquests verbs es conjuguen, el prefix se separa i va al final de la frase. Per exemple: mitgehen (lit. amb anar, anar-se'n amb alg??) d??na Gehst du mit? (lit. "anar tu amb?", Te'n v??ns (amb mi, amb nosaltres)?)

[edita] Vocabulari

La major part del vocabulari alemany prov?? del germ??nic, encara que hi ha un important nombre de pr??stecs del franc??s, del angl??s (m??s recentment) i, sobretot, del llat??. De fet, qualsevol paraula procedent del llat?? pot ser convertida en paraula alemanya seguint unes regles definides i el parlant que usa paraules constru??des d'aquesta manera partint del llat?? sol ser considerat culte pels alemanys.

[edita] Sistema d'escriptura i ortografia

L'alemany s'escriu usant l'alfabet llat??. A m??s de les vint-i-sis lletres b??siques, l'alemany posseeix tres vocals amb Umlaut (mutaci?? voc??lica), ??, ?? i ??. Potser el tret m??s caracter??stic de l'escriptura alemanya siga l'exist??ncia del car??cter ??, anomenat eszet o scharfes S (S picant) -sense cap relaci?? amb la beta grega-, que a Su??ssa no s'utilitza i ??s substitu??t per 'ss'.

El 1901 es va convocar una confer??ncia internacional que va redactar la Rechtschreibung der Deutschen Sprache (Ortografia de la llengua alemanya). L'??ltima revisi?? va ser-ne al 1996 on es van canviar bastants aspectes de l'ortografia alemanya i va ser molt pol??mica per part dels ling??istes m??s conservadors. Aquesta reforma va ser consensuada per tots els pa??sos germanoparlants en l'anomenada Rechtschreibreform. El proc??s d'adaptaci?? d'aquesta reforma va ser des del 1996 fins al 2004 on tots els escrits han d'escriure's amb la la nova reforma. Aquesta reforma consisteix en:

• La completa regulitzaci?? de la es-zett "??" i la "ss". Ara totes les vocals abans de "??" s??n llargues. Es canvia la "??" per "ss" a totes les paraules on la vocal anterior ??s curta.
  • da?? -> dass (que -conjunci??-).
  • der Flu?? -> der Fluss (el riu).
• La separaci?? d'alguns verbs compostos formats per un substantiu o verb + verb.
  • kennenlernen -> kennen lernen (con??ixer).
  • radfahren -> Rad fahren (anar en bici).
• Regulaci?? de paraules amb m??ltiples consonants seguides.
  • Schiffahren -> Schifffahren (anar en vaixell) perqu?? Schiff (vaixell) + fahren (anar, conduir).
  • As -> Ass (as) perqu?? el plural ??s Asses.
• Adaptaci?? de paraules extrangeres arrelades en l'alemany
  • Els sufixos: -phon, -graph i -phot poden ser escrits amb f en comptes de ph.
• Clarifica el criteri de posar maj??scula:
  • Es pot posar maj??scula despr??s d'una coma.
  • La maj??scula en textos formals dels pronoms personals du, dein, ihr, ihn desapareix.

[edita] Fonologia

[edita] Vocals

En l'alemany hi ha vocals curtes i llargues, en la seg??ent taula trobem les vocals excloent els diftongs (veure m??s avall):

	A	??	E	I	O	??	U	??
curtes	/a/	/??/	/??/, /??/	/??/	/??/	/??/	/??/	/??/
llargues	/a??/	/????/	/e??/	/i??/	/o??/	/????/	/u??/	/y??/

La e curta es pronuncia [??] en s??l??labes t??niques (incloent l'accent secundari) per?? [??] en s??l??labes ??tones. Cal dir que la e curta t??nica representa a la vegada e i ?? (h??tte 'que jo tinguera' i Kette 'cadena'). Generalment, les vocals curtes s??n obertes i les llargues s??n tancades. L'??nica excepci?? ??s en la ?? llarga, que ??s una e oberta "[????]"; en algunes varietats de l'alemany est??ndard, [????] i [e??] s'han fusionat en [e??], eliminant aquesta anomalia. En aquest cas, parells com B??ren/Beeren 'ossos/baies' o ??hre/Ehre 'punxa/honor' esdevenen hom??fons).

En la major part de l'est??ndard alemany, un -er ??ton no es pronuncia [??r], sin?? que es vocalitza a [??]. Com per exemple: Vater ???pare??? es pronuncia ['fa??t??].

El que una vocal curta o llarga ??s quasi sempre predectible, malgrat a???? sempre hi ha excepcions puntuals i tamb?? dep??n de la regi??:

• Si una vocal (diferent a i) est?? al final de la s??l??laba o seguida d'una consonant simple, es pronuncia normalment llarga (per exemple Hof [ho??f]).
• Si la vocal va seguida d'una consonant doble (ff, ss or tt), ck, tz o un c??mul conson??ntic (st o nd), ??s sempre curta (hoffen [??h??f??n]). Les consonants dobles s'usen nom??s per a aquesta funci??, el valor de la consonant mai es dobla ni es fa m??s llarga.

Ambdues regles tenen excepcions (hat [hat] 't??' ??s curta malgrat la primera regla; Kloster [klo??st??r] 'monasteri' i Mond [mo??nt] 'lluna' s??n llargues malgrat la segona regla). Per al cas de la i que no estiga en la combinaci?? ie (fent-la llarga) ni seguida per una doble consonant o c??mul (fent-la curta), no hi ha cap regla general. En molts casos hi ha difer??ncies regionals: En l'Alemanya central (Hessen), la o en el cognom "Hoffmann" es diu llarga quan la resta d'alemanys la pronunciarien curta; tamb?? passaria el mateix amb la e al nom de la regi?? "Mecklenburg" amb la gent que hi viu. La paraula St??dte 'ciutats', ??s pronunciada amb una vocal curta [????t??t??] per alguns (Jan Hofer, ARD Television) i amb una llarga [????t????t??] per altres (Marietta Slomka, ZDF Television). Finalment, una vocal seguida per ch pot ser tan curta (Fach [fax] 'assignatura', K??che [??k????e] 'cuina') tan llarga (Suche [??zu??x??] 'buscar', B??cher [??by??????] 'llibres') gaireb?? a l'atzar. Aix??, Lache ??s hom??graf: [la:xe] 'toll' i [laxe] 'riure' (subst.), 'riu!' (Imp.).

Les vocals alemanyes poden formar els seg??ents d??grafs (en escriptura) i diftongs (en pronunciaci??); cal tenir en compte que la pronunciaci?? d'alguns d'ells (ei, ??u, eu) ??s molt diferent del que un s'espera:

spelling	ai, ei, ay, ey	au	??u, eu
pronunciation	/a????/	/a????/	/??????/

A banda, el d??graf ie generalment representa el fonema [i??], el qual o ??s cap diftong. En la major part de les varietats, una /r/ al final de la s??l??laba es vocalitza. Tanmateix, una seq????ncia d'una vocal seguida per una /r/ vocalitzada no ??s considerada com a diftong: B??r [b????????] 'os', er [e??????] 'ell', wir [vi??????] 'nosaltres', Tor [to??????] 'porta d'entrada', kurz [k??????ts] 'curt', W??rter [v??????t??] 'paraules'.

En algunes varietats de l'alemany est??ndard, les arrels que comencen amb vocal estan precedides per una oclusiva glotal sorda [??].

[edita] Consonants

• C per si mateixa no ??s una lletra alemanya. En paraules de pr??stec, es pronuncia normalment [??] (abans de ??, ??u, e, i, ??, ??, y) o [k] (abans de a, o, u, o abans de consonants).
• Ch es pronuncia [??] (despr??s de ??, ai, ??u, e, ei, eu, i, ??, ?? i despr??s de consonants) o [x] (despr??s a, au, o, u). En alguns dialectes (especialment, Ren??nia (oest d'Alemanya)) es pronuncia sempre [??], originant ambig??itats (Kirche i Kirsche s??n pronunciades [??ki????????]). Gent d'aquestes regions solen ultracorregir-se quan parlen alemany est??ndard, pronunciant algunes [??] com a [??]. En una paraula germana ch mai es troba al comen??ament. En mots de pr??stec, la Ch no t?? una pronunciaci?? concreta podent-se pronunciar [??], [k] o [??] depenent del dialecte. Per exemple, la paraula Chemie (qu??mica) es pot pronunciar [ke????mi??], [??e????mi??] o [??e????mi??].
• H es pronuncia aspirada com a l'angl??s al comen??ament de s??l??laba. Despr??s d'una vocal no es pronuncia i nom??s allarga la vocal (gehen (anar) = ['ge??n] kahl (calb) = ['ka??l]).
• W es pronuncia [v] com v al valenci?? o balear (was (qu??) [vas]).
• S es pronuncia [z] (com a "zebra") si es comen??ament de paraula i despr??s hi ha una vocal o entre vocals (Sohn (fill) [zo??n]), en altres casos [s] (Bus [b??s]). ss i ?? s'usen quan es vol pronunciar [s] per?? ??s entre vocals (e.g. Hase [??ha??z??] vs. hasse [??has??]). st i sp al comen??ament de paraules d'origen alemany es pronuncien [??t] i [??p], respectivament.
• Sch es pronuncia [??] (com a "X??tiva").
• Dsch es pronuncia [??] (com a "platja").
• Z es pronuncia sempre [??] (zog [??o??k]).
• F es pronuncia [f].
• V es pronouncia [f] es paraules d'origen germ??nic (Vater [??fa??t??]) i [v] en altres casos (Vase [??va??z??]).
• ?? mai est?? al comen??ament de paraula. Es pronuncia sempre [s].

[edita] Noms de l'alemany en altres lleng??es

Arran de la hist??ria turbulenta tant d'Alemanya com de la llengua alemanya, els noms que els altres pobles escolliren per a referir-s'hi varien m??s que per a la majoria d'altres lleng??es.

En general, els noms de la llengua alemanya es poden classificar en cinc grups d'acord amb el seu origen:

1. Del mot protogerm??nic per designar "poble": Afrikaans: Duits Alemany: Deutsch Castell?? (ant.): tudesco Catal?? (ant.): tudesc Core??: ?????????, ????????? (dogileo) Dan??s: tysk Fero??s: t??skt Island??s: ????ska Itali??: tedesco Japon??s: ???????????? (doitsugo) Jiddisch: ?????????? (daytsch o daytsh) Marathi: Daitya Bhaasha Neerland??s: Duits Noruec: tysk Romanx: tudestg Suec: tyska Vietnamita: ti???ng ?????c Xin??s: ?????? (d??y??) o ???????????? (d??y??zhiy??)	2. Del nom de la tribu germ??nica: Alban??s: gjermanishte Amharic: ???????????? (j??rm??n) Angl??s: German Armeni: ???????????????????? (Germaneren) Esperanto: germana lingvo Georgi??: ??????????????????????????? (germanuli) Grec: ?????????????????? (germanik??) Hebreu: ???????????? (germanit) Irland??s: Gearm??inis Malai/Indonesi: bahasa Jerman Malt??s: ??ermani?? Roman??s: german?? suahili: kijerumani Tai: ????????????????????????????????? (phasa yenman)	3. Del nom de la tribu saxona: Estoni??: saksa Fin??s: saksa
4. De l'antic mot esl??vic per "mut": B??lgar: ???????????? Croat: njema??ki Eslovac:nem??ina Eslov??: nem????ina Hongar??s: n??met Polon??s: niemiecki Roman??s: nem??e??te Rus: ?????????????????? Serbi: nema??ki Txec: n??m??ina Ucra??n??s: ????????????????	5. Del nom de de la tribu alam??nica: ??rab: ?????????????? (alim??niyyah) Basc: alemanera Bret??: alamaneg Catal??: alemany Castell??: alem??n Franc??s: allemand Gal??l??s: Almaeneg Khmer:  (/p??i????sa?? a??l??m????/) Malagasi: alema Occit??: alemand Persa: ???????????? (??lm??ni) Portugu??s: alem??o Tagalog: Aleman Turc: Almanca	6. Per assignar: Let??: v??cu Litu??: vokie??i??

El laosi?? ??s ??nic en el sentit que sota l'influ??ncia tant de l'angl??s "German" com del franc??s (la llengua colonial) "Allemand", escoll?? un entremig: ???????????????????????????????????? (phaxa yeylaman), que tant podria apar??ixer a la categoria 2 com a la 5. Diverses altres lleng??es tenen tamb?? noms alternatius pertanyents a una altra categoria, si b?? no s??n tan corrents com els mostrats a la llista anteriror:

• En catal?? i castell??, els mots tudesc i tudesco pertanyerien a la primera categoria.
• El roman??s emprava tradicionalment el terme eslau "nem??e??te" (grup 4), per?? "german??" (grup 2) ??s ara ??mpliament usat. L'hongar??s "n??met" ??s un manlleu eslau, i el nom en ??rab d'??ustria, ???????????? ("an-namsa"), en deriva.
• El suahili, arran de les influ??ncies colonials, compta amb dos noms per a alemany: kidachi (grup 1) i kijerumani (grup 2). En tots dos casos la part??cula inicial ki indica que ??s el nom d'una llengua. Kidachi ??s una forma arcaica i rara, explicable per la colonitzaci?? alemanya de Tanz??nia fins al final de la Primera Guerra Mundial. Kijerumani prov?? de la colonitzaci?? anglesa.

[edita] Enlla??os externs

Existeix una edici?? en alemany de la Viquip??dia

• (angl??s) Alemany: Informaci?? a la XV edici?? de l'Ethnologue, amb el codi deu
• http://www.diccionari.info ??? Diccionari catal??-alemany lliure GPL

Lleng??es germ??niques m??s parlades
Afrikaans | Alemany | Angl??s | Dan??s | Jiddisch | Neerland??s | Noruec | Suec
Lleng??es germ??niques menys parlades
Fero??s | Fris?? | Island??s | Luxemburgu??s
Lleng??es i dialectes germ??nics reconeguts
Baix alemany / baix sax?? | Limburgu??s | Scots