Alb??nia

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Alb??nia del Caucas??.


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Feja e shqiptarit ??sht?? shqiptaria
(La fe dels albanesos ??s la consci??ncia nacional albanesa)

Idiomes oficials

alban??s

Capital

Tirana

Ciutat m??s gran Tirana

Govern

President
Primer ministre

Democr??cia
Bamir Topi
Sali Berisha

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 28.748 km?? (139??)
4,7 %

Poblaci??
- Estimaci?? 2003
- Cens
- Densitat 3.582.205 (126??)

125 hab/km?? (63??)

Moneda lek (Lk)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+2)
(UTC)

Independ??ncia de l'Imperi Otom??
el 28 de novembre de 1912

Himne nacional Hymni i Flamurit

Domini internet .al

Codi telef??nic +355

Gentilici alban??s, albanesa

Alb??nia ??s una rep??blica d'Europa, situada a la zona dels Balcans. Limita al nord amb Montenegro, a l'est amb Maced??nia, al sud amb Gr??cia i a l'oest amb la mar Adri??tica. La capital ??s Tirana i les ciutats principals s??n Durr??s i Elbasan, que tenen pels volts dels 100.000 habitants.

[edita] Etimologia

El nom aut??cton del pa??s, Shqip??ria significa "Terra de les ??guiles" adoptat a partir de la rebel??li?? contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriot ("Skanderbeg") en 1433, en aquesta ??poca la poblaci?? lliure del territori va adoptar el gentilici de shqip??tar ja que la bandera usada per Skanderbeg posse??a com emblema principal l'??guila imperial bic??fala heretada dels bizantins. El nom Alb??nia, en canvi ??s ali?? als nadius i deriva del llat?? amb el significat de "Pa??s d'elevades muntanyes, blanquejades per la neu" (En l'Antiguitat se li donava el nom de Alb??nia a gran part de la Cauc??sia).

[edita] Geografia

Alb??nia ??s un estat molt muntanyenc, amb altures generalitzades de m??s de 1000 metres. Les terres baixes nom??s ocupen 1/7 del pa??s i es redueixen a la plana litoral i a valls molt estretes. Els seus principals rius s??n el Drin, el Vijos?? i el Devoll. La costa enfront de el mar Adri??tic ??s retallada, esquitxada per golfs i caps. Les terres costaneres gaudeixen d'un clima mediterrani, amb temperatures mitges anuals d'al voltant de 16??C. En canvi, en l'interior es torna un clima continental, amb mitjanes anuals de 10??C i bruscs contrastos de temperatures al llarg de l'any. En algunes zones muntanyenques les precipitacions superen els 2000 mm. La vegetaci?? mediterr??nia amb maquis i con??fera destaquen a la franja litoral mentre que en l'interior muntanyenc predominen boscos de con??feres i caducifolis.

La zona costanera t?? aproximadament 450 km i est?? situada entre els Mars Adri??tic i J??nic. Els rius principals s??n el Drin, el Vjos??, el Seman i el Shkumbin.

[edita] Pol??tica

Article principal: Pol??tica d'Alb??nia

La pol??tica d'Alb??nia t?? la forma d'una rep??blica parlament??ria democr??tica representativa, a trav??s de la qual el Primer Ministre es el cap de govern. El poder executiu ??s exercit pel govero. El poder legislatiu li ??s conferit al govern, al parlament i a l'Assemblea d'Alb??nia (Kuvendi i Republik??s s?? Shqip??ris??).

[edita] Demografia

La poblaci?? albanesa no t?? un marcat car??cter urb??, com succe??x en altres pa??sos europeus ja que la meitat de la seva poblaci?? activa es dedica a l'agricultura. Generalment resideixen en zones d'altitud mitja i solament el 37% viu en ??rees urbanes. La seva poblaci?? activa representa el 63% del total. La capital d'Alb??nia, Tirana, ??s l'??nica ciutat que supera els 100.000 habitants, amb 700.000. Altres ciutats importants amb m??s de 70.000 habitants s??n Elbasan (70.000), Durr??s (82.000)i Shkod??r(71.000). Altres poblacions importants so Kavaj??/Kavaja (23.000), Vlor??/Vlora (63.000) i Kor????/Koritza (62.000), Berat.

El 93,1 % de la poblaci?? s??n albanesos, que parlen l'alban??s, llengua indoeuropea dividida en dos varietats, tosk, parlat al sud del pa??s i gheg, al nord del riu Shkumbi. El 2,5 % s??n gitanos, el 2,4 % s??n grecs, importants al sud del pa??s, l'antic Vorio Epiros, el 0,2 % s??n macedonis, a la frontera amb Maced??nia, i l'1,8 % d'altres minories.

Llac Ohrid

Creixement de la poblaci?? des de 1961 (en milers d'habitants)

Dansa t??pica

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria d'Alb??nia

El poble m??s antic conegut que va habitar l'actual territori d'Alb??nia va ser el dels il??liris dels quals els shqip??tars o albanesos s??n directes descendents, els grecs colonitzaren les costes i el sud del territori que va quedar en gran part incl??s dintre de l'Epir. Freq??entment els il??liris efectuaven incursions als estats hel??len??stics de Mol??sia, Peonia i fins i tot la Maced??nia. En el 35 aC els romans van conquistar els llocs m??s accessibles i civilitzats denominant-les prov??ncies d'Illyricum i Epir, encara que els territoris m??s muntanyencs i remots mai van arribar a estar sota control de l'Imperi Rom?? la qual cosa explica en gran mida la perviv??ncia de l'idioma alban??s.

Les ??rees controlades abans per grecs i romans van passar despr??s a ser part de l'Imperi Bizant??, els territoris controlats pels bizantins van ser enva??ts pels eslaus en el segle VI, a aquests els van seguir els b??lgars i qui van annexar part del pa??s a l'Imperi B??lgar de el segle IX. Despr??s d'aix?? va sorgir el Despotat d'Epir governat per pr??nceps d'origen grec; la invasi?? turca es va iniciar en 1385, si b?? Alb??nia va resistir, principalment sota el lideratge de Gjergj Kastriot acompanyat per la "tribu" albanesa dels mirdites, Alb??nia va ser independent fins a 1479 (deu anys despr??s de la mort de Gjergj Kastriot), per?? Turquia despr??s de ferotges matances va assolir el control del territori, control que va retenir fins a 1912. En aquest llarg per??ode d'ocupaci?? van succeir diversos fets determinants per a l'actual cultura albanesa: gran part de la poblaci?? urbana es va exiliar, principalment al sud d'It??lia (arb??resh??, mentre que la majoria de la poblaci?? que es va mantenir en el pa??s va ser convertida a l'islam, despr??s de la conversi?? a l'islam de gran part dels albanesos, aquests van passar a ser moltes vegades les forces de xoc que posse??en els turcs per a mantenir el control sobre Gr??cia, S??rbia, el territori de l'actual Rep??blica de Maced??nia i Bulg??ria.

En 1912, davant les successives derrotes que van sofrir els turcs en els Balcans Alb??nia va obtenir de fet la independ??ncia encara que es temia l'amena??a de l'expansionisme austr??ac i el dels estats ve??ns: (It??lia, Gr??cia, S??rbia, Montenegro). Entre 1914-1918 , durant la Primera Guerra Mundial l'empobrit territori va ser camp de batalla entre les forces de la Entente Cordiale i les dels autoanomenats Imperis Centrals. En acabar la Primera Guerra Mundial es ratific?? el control serbi-montenegr?? sobre Kosovo i les zones de majoria albanesa en la Maced??nia septentrional; Gr??cia va obtenir fins a la Segona Guerra Mundial el control de l'Epir Septentrional al mateix temps que deportava o obligava a l'hel??lenitzaci?? de les nombroses comunitats albaneses existents en el territori grec cl??ssic (??s a dir al sud de la L??nia d'Estrab??). En 1918 a Argir??polis ( malgrat que aquesta ciutat estava en la zona de control grec) es va proclamar la independ??ncia formal d'Alb??nia, encara que la "Alb??nia independent" aviat va passar a ??sser en la pr??ctica un protectorat itali?? al comandament inicialment de Ahmet Zogu.

Entre 1928 i 1943 va ser una monarquia. Els reis foren:

Ahmet Zogu, Zog I d'Alb??nia (1928-1939)
V??ctor Manuel III d'It??lia (1939-1943)

Actualment el pretendent al tron ??s Leka II. Despr??s del final de la Segona Guerra Mundial, el partit comunista, creat en 1941 sota la influ??ncia dels bolxevics, va prendre el control de l'estat alban??s, sota el lideratge d'Enver Hoxha, qui havia combatut en la resist??ncia, i proclam?? la Rep??blica Popular d'Alb??nia. Durant algunes d??cades sota el seu domini, Hoxha va establir i va trencar les relacions amb diversos pa??sos socialistes. El pa??s va estar a??llat, primer des de l'Oest (Europa occidental), Am??rica del Nord i Austral??sia). Posteriorment, Hoxha va fer una dura cr??tica a Kruschev, trencant relacions amb la Uni?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques (URSS)i acostant-se a Xina. En 1985, Enver Hoxha va morir i Ramiz Alia va prendre el seu lloc. Inicialment, Alia va intentar seguir els passos de Hoxha, per?? els canvis a Europa de l'Est ja havien comen??at: Mikh??il Gorbatxov havia aparegut en la URSS amb noves pol??tiques (Glasnost i Perestroika). Els r??gims leninistes eren pressionats pels Estats Units (EUA) i Europa. Despr??s que Nicolae Ceau??escu (l??der comunista de Romania) fos executat en una revoluci??, Alia signaria l'Acord de H??lsinki (el qual va ser signat per altres pa??sos en 1975), pel qual es comprometia a modificar la legislaci?? en mat??ria civil. Van ser convocades eleccions pluripartidistes, que va guanyar el Partit Dem??crata en 1992 amb el 62% dels vots.

En les eleccions generals de juny de 1996, el Partit Dem??crata va intentar guanyar amb la majoria absoluta i va manipular els resultats. En 1997 el frau va impactar al govern sencer i els disturbis van comen??ar. Algunes ciutats van ser controlades per la mil??cia i ciutadans armats. Aquest caos i rebel??li?? va causar que el partit socialista guany??s les prim??ries de 1997. Des de 1990 Alb??nia ha estat orientada cap a l'Oest, va ser acceptada en el Consell d'Europa i ha demanat formar part de l'OTAN. La for??a laboral d'Alb??nia va seguir emigrant a la Uni?? Europea (UE) i Am??rica del Nord. La corrupci?? dintre del govern s'est?? tornant cada vegada m??s not??ria.

[edita] Organitzaci?? pol??tico-administrativa

Alb??nia ??s dividida en 12 qarqe (comtats o prefectura), que estan sotsdividits en 36 rrethe (districtes). La capital Tirana, t?? un estatut especial. Els districtes d'Alb??nia s??n:

1 Berat
2 Bulqiz??
3 Delvin??
4 Devoll
5 Dib??r
6 Durr??s
7 Elbasan
8 Fier
9 Gjirokast??r
10 Gramsh
11 Has
12 Kavaj??

13 Kolonj??
14 Kor????
15 Kruj??
16 Ku??ov??
17 Kuk??s
18 Kurbin
19 Lezh??
20 Librazhd
21 Lushnj??
22 Mal??si e Madhe
23 Mallakast??r
24 Mat

25 Mirdit??
26 Peqin
27 P??rmet
28 Pogradec
29 Puk??
30 Sarand??
31 Shkod??r
32 Skrapar
33 Tepelen??
34 Tirana
35 Tropoj??
36 Vlor??

Castell de Kruj??

Mausoleu d'Enver Hoxha (Tirana)

[edita] Economia

Berat

Alb??nia ??s el pa??s on m??s ha persistit el r??gim comunista d'economia centralitzada i estatalitzada de tota Europa. Sobre una base centrada en l'agricultura i la mineria, amb grans centrals sider??rgiques, esc??s comer?? exterior i una infraestructura absolutament insuficient, les t??mides reformes iniciades en 1985 van desembocar en un dur ajustament econ??mic en la d??cada dels noranta. Amb una tecnologia antiquada, els indicadors econ??mics van caure sensiblement, amb descensos en la producci?? industrial d'entre el 55% i 60%, aband?? d'empreses i emigraci?? cap a altres pa??sos com It??lia. La reducci?? de la producci?? va arribar tamb?? a l'agricultura, on les col??lectivitats van ser preses pels camperols creant una economia de subsist??ncia familiar que no produ??a excedents. En l'actualitat, els ajustaments de 1992 despr??s de les primeres eleccions pluripartidistes, han engegat de nou una part de la ind??stria pesada, han est??s les zones de cultiu amb inversi?? estrangera en el regadiu, en l'aportaci?? de maquin??ria i el sector bancari ha millorat notablement.

No obstant aix??, persisteixen greus problemes: els indicadors econ??mics mostren una economia depenents en un 85% de l'agricultura i la mineria, amb nul??les infraestructures suficientment operatives. Els programes que Alb??nia t?? signats amb la Uni?? Europea estan permetent certes millores en els equipaments b??sics perqu?? el pa??s deixi de ser el segon pa??s m??s pobre d'Europa despr??s de Mold??via.