Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Alaska - Viquip??dia

Alaska

De Viquip??dia

Coordenades: 64?? N, 153?? O

Alaska
Escut d'Alaska Bandera d'Alaska
(En detall) (En detall)
Localitzaci??
Dades indicadores:
Pa??s/Regi?? hist??rica Estats Units Estats Units
Capital Juneau
Ciutat m??s gran Anchorage
Idioma oficial angl??s
Superf??cie 1.717.854 km??
Altitud 3.060 m
(m??x.:6194 m??n.:0)
Poblaci?? (2000)
  ??? Densitat
626.932 hab.1,09
Coordenades
 ??? Nord:
 ??? Sud:
 ??? Est:
 ??? Oest:
 
71?? 50' N
54?? 40' N
130?? O
173?? E
Admissi?? en la Uni??
Data d'admissi??
Ordre
 
3 de gener, 1959
49??
Sistema pol??tic
Govern estatal
??? Governador:

Congr??s de la Uni??
??? Senadors

 
Sarah Palin (R)

 
Ted Stevens (R)
Lisa Murkowski (R)
ISO 3166-2 US-AK
Fus horari UTC -9 i UTC-10 amb DST
Web

Alaska ??s un estat dels Estats Units d'Am??rica, el 49?? adm??s a la Uni??. ??s situat al nord-oest del continent americ??, separat de la resta dels 48 estats per Canad?? (l'altre estat a??llat essent Hawaii). Fa frontera amb el territori canadenc del Yukon a l'est i amb la Col??mbia Brit??nica al sud-est.

Fou una possessi?? russa fins el 1867, any en qu?? fou comprat per 7 milions de d??lars.

Taula de continguts

[edita] Orografia

El territori ??s constitu??t per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N: la costa meridional, els altiplans de l'interior i el cintur?? ??rtic. Entre la costa pac??fica i la frontera canadenca s'est??n en una franja d'uns 20 km d'amplada (Panhandle, 'm??nec de paella'), retallada per fiords i amb nombroses illes (arxip??lag Alexander), constitu??da per massissos primaris i secundaris aplanats per l'erosi?? glacial, prolongaci?? dels de la Col??mbia Brit??nica. Passat el Lynn Canal, el relleu s'eleva tot al llarg de l'encorbament del golf d'Alaska (Wrangell Mountains, Chugach Mountains) i culmina en l'Alaska Range (mont McKinley, 6.194 m). ??s una regi?? que ha sofert moviments bruscs de terreny, i en s??n prova la depressi?? estructural del riu Copper, el mass??s dels Wrangell i els horste dels monts Talkeetna. La pen??nsula d'Alaska ??s una ??rea de gran activitat tect??nica i volc??nica (Valley of Ten Thousand Smokes), especialment a les illes Aleutianes.

[edita] Poblaci??

Vegeu tamb??: llista de municipis d'Alaska.

La poblaci?? ??s formada b??sicament per immigrants (prop del 80% el 1980), i es concentra a la costa del Pac??fic. Els nuclis principals de poblaci?? s??n Anchorage, Fairbanks, Juneau (capital de l'estat) i Ketchikan. | Segons el cens dels EUA del 2000, el 60,7 % de la poblaci?? era blanca anglosaxona, el 3,5 % era afroamericana, el 4,1 % eren hispans i hi havia 126.373 amerindis (20,15 % de la poblaci??). Per tribus, hi havia 47.761 inuit, repartits entre yupik (22.671), inupiat (17.046) i altres grups; la resta s??n atapascans d'Alaska (14.546), tlingit (10.518), aleuts (10.341) haida (2.005), tsimshian (1.958), eyaks (334), cherokee (3.213) i altres tribus. Quan a les lleng??s m??s parlades a l'estat, aquestes son, segons el cens del 2000, l'angl??s (496.982 parlants, 85,72 %), lleng??es aut??ctones (30.121 parlants, 5,2 %, dels quals 15.450 lleng??es inuit, 300 aleut, 500 tlingit, 15 haida, 75 tsimshian, 300 Gwich'in, 300 koyukon, 75 dena'ina, 80 ahtna), castell?? (16.674 parlants ,2,88 %), tagalog (8.934 parlants, 1,54 %), core?? (4.369 parlants, 0,75 %), alemany (3.572 parlants, 0,62 %), rus (2.952 parlants, 0,51 %), parles del Pac??fic (2.591 parlants, 0,45 %), franc??s (2.197 parlants, 0,31 %), japon??s (1.392 parlants, 0,24 %), xin??s (1.295 parlants, 0,22 %), laosi?? (1.137 parlants, 0,20 %), vietnamita (756 parlants), i thai (742 parlants).

[edita] Economia

Els recursos econ??mics tradicionals s??n la pesca (salm??, bacall??, halibut, areng), la transformaci?? del peix (conserves, saladures) i el comer?? de les pells. La fusta i els seus derivats constitueixen un altre recurs important, sobretot a la costa sud-oriental del Pac??fic (Ketchikan, Sitka). L'agricultura (cereals, farratge, a l'interior de pa??s) ??s poc desenvolupada. ??s important, en canvi, l'explotaci?? forestal. La tradicional riquesa de l'estat en forma de recursos miners (or, coure, zinc, carb??, plata, etc.) ocupa actualment una posici?? secund??ria a causa de l'exhauriment de molts dels jaciments (b?? que actualment hom ha repr??s les prospeccions a la costa S i a l'??rtic) i, sobretot, a causa de l'auge assolit des dels anys cinquanta per l'extracci?? de petroli i, posteriorment, de gas natural, recursos que han esdevingut la principal riquesa d'Alaska. El petroli ??s explotat a la pen??nsula de Kenai i a la de Prudhoe Bay, a la costa ??rtica; des del 1977 un oleoducte de 1 300 km (Trans-Alaska Pipeline) uneix Prudhoe Bay amb el port de Valdez, a l'oce?? Pac??fic. Els darrers anys el turisme ha esdevingut una font d'ingressos important.

Pesquers de salm?? al riu Naknek
Pesquers de salm?? al riu Naknek

[edita] Hist??ria

Els aleut, tot i que es creu que travessaren l'Estret de Bering fa 8 o 10.000 anys, hom suposa que el primer grup arrib?? cap el 2000 aC (restes com la m??mia de l'illa Kagamil), quan se separaren dels inuit (es calcula que el 25 % del seu vocabulari ??s similar). Segons sembla, els inuit arribaren a Nord-Am??rica a trav??s de l'Estret de Bering en el segle X aC, i s???establiren a la zona d'Alaska en els primers segles de la nostra era. Alaska fou explorada pel dan??s al servei de Pere I de R??ssia Vitus Johansen Bering l'any 1741. Va arribar des de Kamtxatka fins els marges del riu Copper i les illes Commander. El 1741 el rus Txirikov arrib?? a les illes Aleutianes, i el comer?? de pells de ll??dria va atreure molts promy??lenniki (comerciants russos). Eren sovint llogats com a portadors a Port Ross (Calif??rnia), les Kurils, Pribiloff i Commander. Fou ocupada molt aviat per mercaders russos que formaven la Russian American Company, la qual obtingu?? el monopoli del tr??fic de pells; la capital de la col??nia era Sitka. El tsar Alexandre II de R??ssia va vendre el territori als EUA pel tractat de Washington del 1867 per 7,2 milions de d??lars. La riquesa minera d'Alaska don?? lloc des del tombant de segle fins ben entrat el s. XX a una intensa activitat extractiva, que tingu?? el seu aspecte m??s notable en el Gold Rush ('febre de l'or'). Inicialment, Alaska depengu?? de l'estat d'Oregon, per?? el 1912 pass?? a ??sser un territori amb un determinat grau d'autogovern, i el 1958 en fou aprovat l'estatut. L'any seg??ent, el pa??s fou proclamat el 49?? estat dels EUA. El 1980, el Congr??s nord-americ?? aprov?? una llei que declarava protegit prop del 30% del territori d'Alaska, mesura destinada a fer compatible la preservaci?? del seu important patrimoni natural amb l'explotaci?? industrial dels abundants recursos (especialment de cru i de gas natural).

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Alaska

[edita] Partits pol??tics


Estats Units d'Am??rica | Divisions pol??tiques Bandera de los Estados Unidos
Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Calif??rnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Ge??rgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississip?? | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou M??xic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilv??nia | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virg??nia | Virg??nia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming
Districte federal Districte de Col??mbia
??rees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana