Aixecament de Pasqua

De Viquip??dia

Cartell amb la proclamaci?? de la Rep??blica Irlandesa el 1916

L'Al??ament de Pasqua (en ga??lic ??ir?? Amach na C??sca) fou una rebel??li?? militar fallida que va tenir lloc a Irlanda contra l'autoritat del Regne Unit el dilluns de Pasqua d'abril de 1916. La rebel??li?? va constituir el m??s conegut intent de prendre el control d'Irlanda per part dels republicans per a assolir la independ??ncia del Regne Unit. Aquest intent revolucionari republic?? es va produir del 24 d'abril al 30 d'abril de 1916, quan parteix dels Voluntaris Irlandesos (bra?? armat de la Irish Republican Brotherhood o IRB), encap??alats pel mestre i advocat Padraig Pearse, aix?? com el redu??t Ex??rcit Ciutad?? Irland??s de James Connolly van prendre posicions clau de la ciutat de Dubl??n, on van proclamar la Rep??blica Independent d'Irlanda. L'esdeveniment sol interpretar-se com el moment clau del proc??s d'independ??ncia irlandesa, encara que tamb?? va marcar la divisi?? entre republicanisme i nacionalisme irland??s, que fins al moment havia acceptat la promesa d'una autonomia limitada sota la Corona brit??nica, plasmada en la tercera Llei de govern aut??nom (o Home Rule en angl??s), que havia estat aprovada en 1914 i suspesa durant la Primera Guerra Mundial.

[edita] El planejament

El sector m??s radical i m??s jove, i els partidaris de la via insurreccional, decidiren no esperar m??s i que el moment idoni ja havia arribat. Pel novembre del 1914 Roger Casement i Joseph Plunkett (1887-1916) marxaren a Nova York i s'entrevistaren amb John Devoy, cap del Clann na Gael, i aconseguiren suport econ??mic de la di??spora irlandesa per a l'aixecament. Seguidament, Casement marx?? a Alemanya per tal de formar-hi una brigada irlandesa amb presoners de guerra, per?? nom??s se n'apuntaren 55 (en total hi havia 200.000 irlandesos al front).

El maig del 1915 es form?? el Secret Militar Commitee de l???IRB per tal de dirigir l???al??ament. D???antuvi nom??s eren quatre dirigents: el veter?? feni?? Thomas J. Clarke (1857-1916), Se??n Mac Diarmada, Patrick Pearse i ??amonn Ceannt (1881-1916), comandant del 4rt batall?? dels Voluntaris Irlandesos. L???any seg??ent va admetre tres membres m??s: el sindicalista James Connolly, Joseph Plunkett i Thomas Mac Donagh (1878-1916). Se??n T. O'Kelly fou enviat als EUA a demanar suport als irlandesos americans. Tots ells eren relacionats amb l???IRB 'i la Lliga Ga??lica, i, llevat Connolly, eren m??s te??rics i somniadors que no pas revolucionaris professionals.

El factor sorpresa funcionar?? perqu?? nom??s els set membres del comit?? i alguns pocs dirigents de l???IRB coneixien veritablement els plans, i perqu?? els anglesos, tot i que sospitaven que se???n preparava alguna, mai no s???ho van prendre seriosament. Malgrat l'oposici?? d'Eoin Mac Neill, que va profocar que molta gent no s???hi sum??s, i de Bulmer Hobson, finalment fou planejat com a unes maniobres i hi participarien uns 1.200 volunteers i 200 ICA mal armats contra 2.500 soldats brit??nics i alguns voluntaris unionistes.

[edita] Els fets

El 24 d'abril del 1916 (Diada de Pasqua de Resurrecci??, Easter Day), diada nacional irlandesa, van fer una desfilada per Dubl??n i es dirigiren a l???edifici del General Post Office, on 700 d???ells ocuparen l???edifici i Pearse, com a cap visible del govern provisional de la Rep??blica d'Irlanda (Uachtar??n ar Rialtais Shealadaigh na h??ireann) i de L'Ex??rcit Republic?? Irland??s, va llegir un manifest instant als irlandesos a la revolta. Seguidament ocuparen tamb?? l???estaci?? de Westland, Liberty Hall, Trinity College i l'Hotel Shelbourne. Eamon de Valera, nascut als EUA de pare espanyol i mare irlandesa, i comandant del III Batall?? de Dubl??n, ocup?? el mol?? de farines Boland i control?? la carretera de Dubl??n a Dun Laoghaire, provocant 234 baixes entre els soldats brit??nics. Connolly i els membres de l???ICA intentaren prendre el Castell de Dubl??n, per?? fou ferit i els rebutjaren. Tanmateix, aconsegu?? ocupar Four Courts, que cobreix el cam?? d???acc??s.

Apart Dubl??n, nom??s es produ??ren al??aments a Ashbourn (comtat de Meath), on el V Batall?? de la Brigada de Dubl??n, dirigida per Thomas Ashe, es va enfrontar als RIC, provocant vuit morts i cinc ferits; a Galway, on Liam Mellows (1892-1922) va atacar l???estaci?? d???Oranmore, provocant la mort d???un agutzill i dos ferits; a Castlelyons (comtat de Cork), on la fam??lia Kent s???enfront?? al RIC setjada a la seva granja i mat?? un agutzil; i petites escaramusses a Cork, dirigides per Thomas Mac Curtain, a Dun Dealgan (Dundalk) i Inis Corthaid (Enniscorthy).

Finalment, el 30 d'abril Pearse es va rendir per tal d???evitar m??s vessaments de sang. En total, van morir 450 irlandesos, 56 ajudant als brit??nics i 64 insurgents morts a Dubl??n i altres indrets, entre ells Michael Joseph O'Rahilly (1875-1916), periodista i fundador dels Irish Volunteers, Sean Connolly, germ?? de James, en acci?? al City Hall, i Francis Sheehy-Skeffington, assassinat per un oficial brit??nic; tamb?? moriren 130 soldats brit??nics. Foren ferits 2.614 irlandesos i 383 brit??nics.

Placa al GPO de Dubl??n en homenatge als revoltats

[edita] La repressi??

L???al??ament fou durament criticat pels bisbes i pels partits tradicionals. Aix?? ho va voler aprofitar el governador, Sir John Maxwell, per donar un escarment exemplar que acab??s d???un cop per sempre amb el moviment republic??. Foren detingudes unes 2.500 persones, entre elles Arthur Griffith, Eoin Mac Neill i William Cosgrave, que no sols no s???hi havia al??at sin?? que fins i tot havien condemnat la revolta. Es dictaren un total de 90 sent??ncies de mort, de les quals se n???executaren setze a la pres?? de Kilmainham (Dubl??n): el 3 de maig Patrick Pearse, Thomas Mac Donagh i Tom Clarke, el 4 de maig Joseph Plunkett, Willie Pearse (germ?? de Padraic), Edward Daly (1891-1916), cunyat de Clarke i Michael O'Hanrahan, el 5 de maig John Mac Bride, el 8 de maig Sean Heuston, Michael Mallin, membre de l???ICA, Cornelius Colbert (1888-1916) i ??amonn Ceannt, i el 12 de maig Se??n MacDiarmada (membre de l???IRB que compr?? armes als EUA) i James Connolly. Tamb?? foren executats Thomas Kent i sir Roger Casement (3 d???agost a Pentonville), penjat de la forca despr??s de ser atrapat en desembarcar a Banna Strand (Ciarra??) en un submar?? alemany, que fou tota l???ajuda que va obtenir del kaiser. Finalment, es produ??ren 1.706 deportacions i 3.500 detencions, entre ells Michael Collins, Arthur Griffith, Eoin Mac Neill, Terence Mac Swiney, Constance Markiewicz, qui es va salvar de l'execuci?? per ser dona, i Eamon de Valera, qui es va salvar del pelot?? d???execuci?? per tenir la nacionalitat nord-americana.

Contr??riament al que Maxwell havia calculat, les execucions provocaren les protestes de George Bernard Shaw, John Dillon i John Redmont, que les consideraren desmesurades, i despr??s de l???inicial rebuig a la revolta, els afusellats seran considerats m??rtirs de la independ??ncia irlandesa.