Afganistan

De Viquipèdia

د افغانستان اسلامي دولت
(Da Afghanistan Islami Dawlat)
دولت اسلامی افغانستان
(Dawlat-e Eslami-e Afghanestan)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Paixtu i persa (dari)
Capital	Kabul 34° 32' N, 69° 10' E
Ciutat més gran	Kabul
Govern President Vicepresident Primer Vicepresident Segon	República islàmica Hamid Karzai Ahmad Zia Massoud Abdul Karim Khalili
Superfície  - Total  - Aigua (%)	647.500 km² (40è) 0%
Població  - Estimació 2005  - Cens  - Densitat	29.928.987 (38è) - 43 hab/km² (125è)
Moneda	Afgani (AFN)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+4:30) (UTC+4:30)
Independència del Regne Unit	1919
Himne nacional	Sououd-e-Melli
Domini internet	.af
Codi telefònic	+93
Gentilici	Afganès, afganesa

[edita] Geografia física

[edita] Delimitació

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, situada a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia. Limita al nord amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan, al nord-est amb la Xina, a l'est i al sud amb el Pakistan, i a l'oest amb l'Iran. La seva capital és Kabul. També són ciutats importants, que traspassen els 200.000 habitants: Qandahar, Mazar-e-Sharif, Herat i Jalalabad. És un dels països més pobres del món.

[edita] Orografia

Al nord, la depressió estepària del Turquestan rep el riu Amudarja (500 Km), que forma frontera amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan. A l'est del Fīruz Kūh, cap al Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, van de nord a sud i formen una barrera que impedeix les influències monsòniques. Al nord-est la gran serralada de l'Hindu Kush, s'uneix a l'altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan. A l'oest de la conca del riu Kābul, la serralada perd alçada i es divideix en diverses serres que arriben fins a l'Iran. Al sur i a l'oest de la vall del Helmand, hi ha el Dast-e Mārgō, el Sīstān i, a l'est, deserts de sorra tòrrida.

La majoria dels rius (Amudarja, Morgāb, Harīrūd, Helmand, Arghandāb) pateixen fortes crescudes a la primavera mentre que poden esdevenir molt minsos a l'estació seca. Son poc profunds i no són navegables però, s'aprofiten per a la producció d'energia elèctrica (centrals hidroelèctriques de Pol-e Homrī, Sarobi, Naghloo i Mahipar).

[edita] El clima

En general Afganistan presenta un accentuat clima continental d'hiverns freds i estius calents, si bé les temperatures varien considerablement segons l'altitud. Els vents colpegen el país, sobretot un vent violent que bufa de juny a setembre, entre Herāt i Sīstān. Plou poc i les pluges cauen entre octubre i abril. L'estiu és sec arreu. El sud i l'est poden rebre a l'agost alguns ruixats d'influència monsònica de l'India. Per sobre dels 3 700 m, dominen les neus permanents.

[edita] La població

Afganistan és un país poc poblat i de població clarament rural (78,1%). Prop d'un 20% de la població és nòmada. Només Kābul supera el milió d'habitants. Altres ciutats importants són Jalālābād, Mazār-e Sharīf i Herāt. La alta taxa de natalitat (4,8% el 1999) compensa l’alta taxa de mortaldat produïda principalment pels efectes de la guerra. Presenta una gran diversitat ètnica d’influència àrab, turca i indi resultat de la seva situació com a cruïlla de les migracions entre l'Orient i l'Occident. L'orografia ajuda a mantenir l'heterogeneïtat ètnica i cultural. L'ètnia demogràficament més important, que és també la políticament dominant, és la dels paixtus (prop d'un 50% de la població). Presenten una organització de tipus clànic i amb força presència del nomadisme. Els tadjiks (22%), són agricultors sedentaris i comerciants a les ciutats; parlen dialectes perses. La població d'origen mongòlic (un 12%) parla persa arcaic i habita principalment a l'Hindū kush occidental; un 10% d ela població és d'origen turc (turcmans, uzbeks i, al corredor de Vākhan, kirguisos). La resta són minories ètniques d'origen divers. Les llengües oficials són el paixtu i el persa. L'islam és la religió oficial, totalment majoritària (un 75% de sunnites i un 24% de xiïtes).

[edita] L'economia

l’Afganistan ha patit un estat de guerra crònic des del 1979 (aprox.) fins al 2002. El seu isolament durant el règim del taliban (1994-2001) va suposar la destrucció de les infraestructures i una situació econòmica ruïnosa. Es pot subdividir en quatre regions a nivell econòmic: el Turquestan afganès, Herāt, Qandahār i Kābul. El Turquestan afganès Mazār-e Sharīf) és una regió estepària, ramadera i agrícola (cotó, fruita, blat). El subsòl conté petroli i sobretot gas natural, que havia estat transportat per gasoducte a l'Àsia central, seguint el riu fronterer Amudarja. La regió de Herāt ( Khorāsān afganès) és una regió desèrtica, amb valls de rius intermitents que originen frondosos oasis (cotó, cereals, fruita). És habitual el comerç amb el Turkmenistan i el Khorāsān iranià. La regió de Qandahār (Sīstān afganès i el desert de Rīgestān) està conformada per llargs oasis (cereals, cotó, sèsam) a les valls del Helmand i l'Arghandāb. Les rutes, però, s'orienten a mar oberta des de la vall de Kābul cap el port de Karāchi, a Pakistan, utilitzat per l'Afganistan fins el 1979. La regió de Kābul, que comprèn, a més del Pathanistan afganès, les regions muntanyenques de l'Hindu kush (Nuristan, Badakhxan, etc), és una regió de cereals, hortalisses i fruita, i de bosc a l'Hindu kush, amb mines de coure i de ferro. L'agricultura és el sector més important de l'economia, i el 1990 aportava prop del 59% del PIB i ocupava més del 60% de la població activa. La irrigació i el tipus de sòl permeten cultius temperats i subtropicals (blat i, a gran distància, blat de moro, ordi, vinyes, lli, sèsam i mill, i al Turquestan, cotó i bleda-rave). Les eines i les tècniques són rudimentàries.

La ramaderia és molt important a pesar que és un sector que ha quedat força afectat per la guerra. El 1999 hi havia uns 14 milions d'ovelles. L'Afganistan té importants reserves de carbó, sal, crom, mineral de ferro, plata, or, fluorita, urani, coure i lapislàtzuli, encara que les dificultats d'accés i de transport han fet disminuir fortament la producció. A pesar de que disposa d'importants reserves de petroli i de gas natural i d'un gran potencial hidroelèctric, la major part de l'energia té el seu origen en el petroli importat de l'Iran i del Turkmenistan. La indústria va iniciar el seu desenvolupament després de la Primera Guerra Mundial. La primera planta elèctrica fou construïda el 1932 i l'estat, a través del Banc Nacional i l'ajut d'alguns països (Alemanya i la URSS), va finançar noves indústries: cotó (Pol-e Homrī, Gulbahār), llana (Qandahār) i seda artificial (Kābul), sucre (Baghlān), fàbriques de ciment (Jabal-us Saraj, Pol-e Homrī) i olis vegetals. La industria menestral (catifes, llana, pells) és la que millor s'han adaptat a la situació de guerra crònica. El ferrocarril és quasi inexistent. La xarxa de carreteres (uns 20 000 km), sovint sense asfaltar, és en nombrosos indrets impracticable durant l'hivern. La carretera més important és la ruta circular de Kābul, Hindū kush, Mazār-e Sharīf, Herāt, Qandahār, Ghaznī, Kābul. Hi ha aeroports internacionals a Kābul i a Qandahār. El dèficit del comerç exterior és compensat pel de tràfic de drogues (opi), que és destinat majoritàriament a comprar armament. Les exportacions de L'Afganistan es basen en els fruits secs, catifes, cuir, flassades, llana i cotó. Després de l'enderrocament del règim talibà (2001), la recuperació econòmica de l'Afganistan depèn de la fràgil estabilitat política del nou govern provisional, el retorn massiu de refugiats (més de 2 milions), de l'ajuda exterior i l'eliminació del tràfic delictiu. El 1998 la renda per habitant de l'Afganistan s’estimava en uns 280 $, una de les més baixes del món.

Aeroport internacional de Kabul

[edita] Història

Durant l'antiguitat, el territori de l'actual Afganistan formà part de l'imperi Persa aquemènida (550-330 aC), que es constituí en diverses satrapies (Bactriana, Dangiana, Aracòsia i Ària). Entre 330aC i 327 aC Alexandre el Gran establí, per conquesta, la part oriental de seu l'imperi en aquesta regió. Aquest territoris pertanyeren posteriorment al regne selèucida, al regne grec de Bactriana, i en part, a l'imperi indi d'Asoka, als escites ósaka, al regne Kusan, als perses sassànides, als huns kidarites i heftalites, i tornà a estar sota el domini sassànida fins a la conquesta aràbiga (Herat fou conquerida pels àrabs l'any 651).

La incorporació a l'Islam , però, fou lenta i tardana. Es produí des de Sistan, a Ghazni i Kabul. Afganistan, al costat del Panjab, va constituir el centre de l'estat iranoislàmic entre 997-1187. Es construiren importants mesquites, palaus fortificats... sota la dinastia ghaznèvida, els gúrides (al voltant de 1200), la dinastia dels Kart (època mongol, s. XIII i XIV) i la cort de Husayn Bayqara (1469-1506).

Sota els safèvides, a partir de 1502, el país passà al xiisme, mentre una gran majoria de població es mantenia sunnita. La roptura amb Pèrsia es feia evident. En els s. XVI i XVII, l'Afganistan fou dividit entre l'imperi del gran mogol i Pèrsia. L'afgà Nadir (1736-47), després de la derrota dels safèvides, s'annexionà Pèrsia, unió que perdurà fins el seu assassinat. El 1747 Ahmad Shah Durrani fou escollit emir, i fins el moment de la seva mort l'any 1773, va dominar el Panjab i Delhi, territoris que no els seus successors no van poder mantenir. Afganistan, però, es mantingué com estat i de fet, el seu nom prové d'aquesta época.

Talibans

Les tensions anglorusses fan presència a la zona al tombant del s. XIX, i a partir de 1837 s'inicià la influència britànica sobre el país. Finalment, Russia i Anglaterra garentiren la independència de l'Afganistan l'any 1907, fet que no es va consolidar fins el 19 d'agost de 1919, un cop acabada la Guerra Anglo-afganesa. El país va ser neutral durant la Segona guerra mundial, i l'any 1946 es va establir, al llarg del ru Amurdarja, la frontera amb la unió soviètica. L'intent de crear un Pakhtunistan (unió de les poblacions de llengua paitxu de l'est de l'Afganistan i les de l'oest del Pakistan)van portar a la ruptura diplomàtica entr els dos països (1961-1963).

L'any 1973, un cop d'Estat posà fi a la monarquia: Sardar Muhammad Daud Khan proclamà la República i va assumir el govern. L'any 1978, un nou cop d'estat va instaurar al poder a Abdbul Qadir. El mateix any, Nur Muhammad Taraki, d'ideologia comunista, fou anomenat cap d'estat per part del consell revolucionari de les forces armades i va augmentar la dependència del país envers l'URSS. Aquest fet li va suposar una confrontació oberta amb les guerrilles islàmiques (mujaidins). El 1979, Hafizulla Amin ( de la facció Khalq i primer ministre) enderrocà Taraki. La Unió Soviètica decidí intervenir per recolzar el govern, mataren Amin i afavoriren Babrak Karmal, de la facció Parcham. La presència soviètica va fer intensificar la lluita entre el govern i la guerrilla musulmana, i va fer exilar molta població a Pakistan. El 1986 Karmal fou substituit per Muhammad Najibullah. L'any 1988, el desgast dels soviètics va propiciar els acords de Ginebra, entre l'Afganistan, el Pakistan i l'URSS, en els quals es va determinar les tropes soviètiques es retiraven del país.

Després de l'expulsió dels soviètics es va reemprendre la guerra civil entre els partidaris de Rabanni (el president) i Masud, (ministre de defensa) i les faccions fidels a Hekmatyar (ocasonalment recolzat per les guerrilles del comandant Dostum). Els intents de pau negociada per part de l'ONU vàren fracassar. Finalment, un tercer grup format per estudiants islamites radicals sunnites, els talibans, dominaren dues part del país i l'any (1996 conqueriren la capital, Kabul. L'Afganistan fou sotmès a partir de llavors a una interpretació extrema de l'Alcorà, basat en la xaria, que deixava a les dones en un status denigrat i castigava tota dessidència amb practiques brutals.

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, Afganistan fou acusat de donar refugi a Ossama Bin Laden, cap de la xarxa terrorista fonamentalista islmàmica al-Qaida, i suposat autor dels atemptats. El desembre del 2001, les Nacions Unides autoritzaren la creació d'una coalició internacional, liderada pels nord-americans, que enderrocà el règim talibà i recolzà el nou govern democràtic. S'iniciaren converses, sota la tutela de lONU, amb liders de diferents étnies per a configurar el futur polític del país. Swww.rawa.org/sep11-02_ct.htm'anomenà al paitxuHamid Karzai com a cap del govern provisional i es determinaren eleccions per a l'any 2004. Els talibans es convertiren en guerrilla antigovernamental dirigida pel mul·là Omar.

El gener del 2004 s'aprova una constitució que defineix el país com una república islàmica que retorna la igualtat de drets a les dones i defensa el respecte a les minories religioses. El resultat de les eleccions donaren la victòria a Karzai, amb un 55,4% dels vots (recompte repetit vàries vegades per suposat frau). El retorn dels refugiats del règim talibà, sobretot del Pakistan, i la desatrosa situació econòmica del país va afavorir el cultiu de l'opi i el narcotràfic. La seva situació estratègica s'ha vist reforçada per la signatura d'un accord entre el Pakistan, l'Afganistan i el Turkmenistan l'any 2002 per a la cosntrucció d'un oleoducte que recorreria aquests tres països. En l'actualitat, però, ni els esforços de la força multinacional ni les tímides accions del govern de Karzai han aconseguit estabilitzar el país, sotmès des del mateix moment de la conquesta a una situació de guerra constant.

Presa de Possesssió del President Hamid Karzai. Decembre 7, 2004

[edita] Referències

• DJALILI, M i KELLNER,T: “La nueva Asia Central. Realidades i desafíos”.Ediciones Bellaterra., Barcelona, 2003.
• RASHID, Ahmed: "Los Talibán". Ediciones Península. Barcelona,2001
• Enciclopèdia Catalana

[edita] Vegeu també

• Llista de dinasties de l'Afganistan
• Guerra de l'Afganistan
• Associació Revolucionària de Dones d'Afganistan (Rawa)

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Organització de la Conferència Islàmica

Afganistan | Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Gabon | Gàmbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Moçambic | Níger | Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

Aquest article sobre Àsia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant-ne la qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afganistan