Afganistan

De Viquip??dia

?? ?????????????????? ???????????? ????????
(Da Afghanistan Islami Dawlat)
???????? ???????????? ??????????????????
(Dawlat-e Eslami-e Afghanestan)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Paixtu i persa (dari)
Capital	Kabul 34?? 32' N, 69?? 10' E
Ciutat m??s gran	Kabul
Govern President Vicepresident Primer Vicepresident Segon	Rep??blica isl??mica Hamid Karzai Ahmad Zia Massoud Abdul Karim Khalili
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	647.500 km?? (40??) 0%
Poblaci??  - Estimaci?? 2005  - Cens  - Densitat	29.928.987 (38??) - 43 hab/km?? (125??)
Moneda	Afgani (AFN)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+4:30) (UTC+4:30)
Independ??ncia del Regne Unit	1919
Himne nacional	Sououd-e-Melli
Domini internet	.af
Codi telef??nic	+93
Gentilici	Afgan??s, afganesa

Taula de continguts 1 Geografia f??sica 1.1 Delimitaci?? 1.2 Orografia 1.3 El clima 2 La poblaci?? 3 L'economia 4 Hist??ria 5 Refer??ncies 6 Vegeu tamb??

[edita] Geografia f??sica

[edita] Delimitaci??

L'Afganistan ??s una rep??blica isl??mica de l'??sia Central, situada a l'altipl?? irani??, a la zona de transici?? entre l'Him??laia i les regions de la mar C??spia. Limita al nord amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan, al nord-est amb la Xina, a l'est i al sud amb el Pakistan, i a l'oest amb l'Iran. La seva capital ??s Kabul. Tamb?? s??n ciutats importants, que traspassen els 200.000 habitants: Qandahar, Mazar-e-Sharif, Herat i Jalalabad. ??s un dels pa??sos m??s pobres del m??n.

[edita] Orografia

Al nord, la depressi?? estep??ria del Turquestan rep el riu Amudarja (500 Km), que forma frontera amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan. A l'est del F??ruz K??h, cap al Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, van de nord a sud i formen una barrera que impedeix les influ??ncies mons??niques. Al nord-est la gran serralada de l'Hindu Kush, s'uneix a l'altipl?? del Pamir per la regi?? de Badakhxan. A l'oest de la conca del riu K??bul, la serralada perd al??ada i es divideix en diverses serres que arriben fins a l'Iran. Al sur i a l'oest de la vall del Helmand, hi ha el Dast-e M??rg??, el S??st??n i, a l'est, deserts de sorra t??rrida.

La majoria dels rius (Amudarja, Morg??b, Har??r??d, Helmand, Arghand??b) pateixen fortes crescudes a la primavera mentre que poden esdevenir molt minsos a l'estaci?? seca. Son poc profunds i no s??n navegables per??, s'aprofiten per a la producci?? d'energia el??ctrica (centrals hidroel??ctriques de Pol-e Homr??, Sarobi, Naghloo i Mahipar).

[edita] El clima

En general Afganistan presenta un accentuat clima continental d'hiverns freds i estius calents, si b?? les temperatures varien considerablement segons l'altitud. Els vents colpegen el pa??s, sobretot un vent violent que bufa de juny a setembre, entre Her??t i S??st??n. Plou poc i les pluges cauen entre octubre i abril. L'estiu ??s sec arreu. El sud i l'est poden rebre a l'agost alguns ruixats d'influ??ncia mons??nica de l'India. Per sobre dels 3 700 m, dominen les neus permanents.

[edita] La poblaci??

Afganistan ??s un pa??s poc poblat i de poblaci?? clarament rural (78,1%). Prop d'un 20% de la poblaci?? ??s n??mada. Nom??s K??bul supera el mili?? d'habitants. Altres ciutats importants s??n Jal??l??b??d, Maz??r-e Shar??f i Her??t. La alta taxa de natalitat (4,8% el 1999) compensa l???alta taxa de mortaldat produ??da principalment pels efectes de la guerra. Presenta una gran diversitat ??tnica d???influ??ncia ??rab, turca i indi resultat de la seva situaci?? com a cru??lla de les migracions entre l'Orient i l'Occident. L'orografia ajuda a mantenir l'heterogene??tat ??tnica i cultural. L'??tnia demogr??ficament m??s important, que ??s tamb?? la pol??ticament dominant, ??s la dels paixtus (prop d'un 50% de la poblaci??). Presenten una organitzaci?? de tipus cl??nic i amb for??a pres??ncia del nomadisme. Els tadjiks (22%), s??n agricultors sedentaris i comerciants a les ciutats; parlen dialectes perses. La poblaci?? d'origen mong??lic (un 12%) parla persa arcaic i habita principalment a l'Hind?? kush occidental; un 10% d ela poblaci?? ??s d'origen turc (turcmans, uzbeks i, al corredor de V??khan, kirguisos). La resta s??n minories ??tniques d'origen divers. Les lleng??es oficials s??n el paixtu i el persa. L'islam ??s la religi?? oficial, totalment majorit??ria (un 75% de sunnites i un 24% de xi??tes).

[edita] L'economia

l???Afganistan ha patit un estat de guerra cr??nic des del 1979 (aprox.) fins al 2002. El seu isolament durant el r??gim del taliban (1994-2001) va suposar la destrucci?? de les infraestructures i una situaci?? econ??mica ru??nosa. Es pot subdividir en quatre regions a nivell econ??mic: el Turquestan afgan??s, Her??t, Qandah??r i K??bul. El Turquestan afgan??s Maz??r-e Shar??f) ??s una regi?? estep??ria, ramadera i agr??cola (cot??, fruita, blat). El subs??l cont?? petroli i sobretot gas natural, que havia estat transportat per gasoducte a l'??sia central, seguint el riu fronterer Amudarja. La regi?? de Her??t ( Khor??s??n afgan??s) ??s una regi?? des??rtica, amb valls de rius intermitents que originen frondosos oasis (cot??, cereals, fruita). ??s habitual el comer?? amb el Turkmenistan i el Khor??s??n irani??. La regi?? de Qandah??r (S??st??n afgan??s i el desert de R??gest??n) est?? conformada per llargs oasis (cereals, cot??, s??sam) a les valls del Helmand i l'Arghand??b. Les rutes, per??, s'orienten a mar oberta des de la vall de K??bul cap el port de Kar??chi, a Pakistan, utilitzat per l'Afganistan fins el 1979. La regi?? de K??bul, que compr??n, a m??s del Pathanistan afgan??s, les regions muntanyenques de l'Hindu kush (Nuristan, Badakhxan, etc), ??s una regi?? de cereals, hortalisses i fruita, i de bosc a l'Hindu kush, amb mines de coure i de ferro. L'agricultura ??s el sector m??s important de l'economia, i el 1990 aportava prop del 59% del PIB i ocupava m??s del 60% de la poblaci?? activa. La irrigaci?? i el tipus de s??l permeten cultius temperats i subtropicals (blat i, a gran dist??ncia, blat de moro, ordi, vinyes, lli, s??sam i mill, i al Turquestan, cot?? i bleda-rave). Les eines i les t??cniques s??n rudiment??ries.

La ramaderia ??s molt important a pesar que ??s un sector que ha quedat for??a afectat per la guerra. El 1999 hi havia uns 14 milions d'ovelles. L'Afganistan t?? importants reserves de carb??, sal, crom, mineral de ferro, plata, or, fluorita, urani, coure i lapisl??tzuli, encara que les dificultats d'acc??s i de transport han fet disminuir fortament la producci??. A pesar de que disposa d'importants reserves de petroli i de gas natural i d'un gran potencial hidroel??ctric, la major part de l'energia t?? el seu origen en el petroli importat de l'Iran i del Turkmenistan. La ind??stria va iniciar el seu desenvolupament despr??s de la Primera Guerra Mundial. La primera planta el??ctrica fou constru??da el 1932 i l'estat, a trav??s del Banc Nacional i l'ajut d'alguns pa??sos (Alemanya i la URSS), va finan??ar noves ind??stries: cot?? (Pol-e Homr??, Gulbah??r), llana (Qandah??r) i seda artificial (K??bul), sucre (Baghl??n), f??briques de ciment (Jabal-us Saraj, Pol-e Homr??) i olis vegetals. La industria menestral (catifes, llana, pells) ??s la que millor s'han adaptat a la situaci?? de guerra cr??nica. El ferrocarril ??s quasi inexistent. La xarxa de carreteres (uns 20 000 km), sovint sense asfaltar, ??s en nombrosos indrets impracticable durant l'hivern. La carretera m??s important ??s la ruta circular de K??bul, Hind?? kush, Maz??r-e Shar??f, Her??t, Qandah??r, Ghazn??, K??bul. Hi ha aeroports internacionals a K??bul i a Qandah??r. El d??ficit del comer?? exterior ??s compensat pel de tr??fic de drogues (opi), que ??s destinat majorit??riament a comprar armament. Les exportacions de L'Afganistan es basen en els fruits secs, catifes, cuir, flassades, llana i cot??. Despr??s de l'enderrocament del r??gim talib?? (2001), la recuperaci?? econ??mica de l'Afganistan dep??n de la fr??gil estabilitat pol??tica del nou govern provisional, el retorn massiu de refugiats (m??s de 2 milions), de l'ajuda exterior i l'eliminaci?? del tr??fic delictiu. El 1998 la renda per habitant de l'Afganistan s???estimava en uns 280 $, una de les m??s baixes del m??n.

[edita] Hist??ria

Durant l'antiguitat, el territori de l'actual Afganistan form?? part de l'imperi Persa aquem??nida (550-330 aC), que es constitu?? en diverses satrapies (Bactriana, Dangiana, Arac??sia i ??ria). Entre 330aC i 327 aC Alexandre el Gran establ??, per conquesta, la part oriental de seu l'imperi en aquesta regi??. Aquest territoris pertanyeren posteriorment al regne sel??ucida, al regne grec de Bactriana, i en part, a l'imperi indi d'Asoka, als escites ??saka, al regne Kusan, als perses sass??nides, als huns kidarites i heftalites, i torn?? a estar sota el domini sass??nida fins a la conquesta ar??biga (Herat fou conquerida pels ??rabs l'any 651).

La incorporaci?? a l'Islam , per??, fou lenta i tardana. Es produ?? des de Sistan, a Ghazni i Kabul. Afganistan, al costat del Panjab, va constituir el centre de l'estat iranoisl??mic entre 997-1187. Es construiren importants mesquites, palaus fortificats... sota la dinastia ghazn??vida, els g??rides (al voltant de 1200), la dinastia dels Kart (??poca mongol, s. XIII i XIV) i la cort de Husayn Bayqara (1469-1506).

Sota els saf??vides, a partir de 1502, el pa??s pass?? al xiisme, mentre una gran majoria de poblaci?? es mantenia sunnita. La roptura amb P??rsia es feia evident. En els s. XVI i XVII, l'Afganistan fou dividit entre l'imperi del gran mogol i P??rsia. L'afg?? Nadir (1736-47), despr??s de la derrota dels saf??vides, s'annexion?? P??rsia, uni?? que perdur?? fins el seu assassinat. El 1747 Ahmad Shah Durrani fou escollit emir, i fins el moment de la seva mort l'any 1773, va dominar el Panjab i Delhi, territoris que no els seus successors no van poder mantenir. Afganistan, per??, es mantingu?? com estat i de fet, el seu nom prov?? d'aquesta ??poca.

Les tensions anglorusses fan pres??ncia a la zona al tombant del s. XIX, i a partir de 1837 s'inici?? la influ??ncia brit??nica sobre el pa??s. Finalment, Russia i Anglaterra garentiren la independ??ncia de l'Afganistan l'any 1907, fet que no es va consolidar fins el 19 d'agost de 1919, un cop acabada la Guerra Anglo-afganesa. El pa??s va ser neutral durant la Segona guerra mundial, i l'any 1946 es va establir, al llarg del ru Amurdarja, la frontera amb la uni?? sovi??tica. L'intent de crear un Pakhtunistan (uni?? de les poblacions de llengua paitxu de l'est de l'Afganistan i les de l'oest del Pakistan)van portar a la ruptura diplom??tica entr els dos pa??sos (1961-1963).

L'any 1973, un cop d'Estat pos?? fi a la monarquia: Sardar Muhammad Daud Khan proclam?? la Rep??blica i va assumir el govern. L'any 1978, un nou cop d'estat va instaurar al poder a Abdbul Qadir. El mateix any, Nur Muhammad Taraki, d'ideologia comunista, fou anomenat cap d'estat per part del consell revolucionari de les forces armades i va augmentar la depend??ncia del pa??s envers l'URSS. Aquest fet li va suposar una confrontaci?? oberta amb les guerrilles isl??miques (mujaidins). El 1979, Hafizulla Amin ( de la facci?? Khalq i primer ministre) enderroc?? Taraki. La Uni?? Sovi??tica decid?? intervenir per recolzar el govern, mataren Amin i afavoriren Babrak Karmal, de la facci?? Parcham. La pres??ncia sovi??tica va fer intensificar la lluita entre el govern i la guerrilla musulmana, i va fer exilar molta poblaci?? a Pakistan. El 1986 Karmal fou substituit per Muhammad Najibullah. L'any 1988, el desgast dels sovi??tics va propiciar els acords de Ginebra, entre l'Afganistan, el Pakistan i l'URSS, en els quals es va determinar les tropes sovi??tiques es retiraven del pa??s.

Despr??s de l'expulsi?? dels sovi??tics es va reemprendre la guerra civil entre els partidaris de Rabanni (el president) i Masud, (ministre de defensa) i les faccions fidels a Hekmatyar (ocasonalment recolzat per les guerrilles del comandant Dostum). Els intents de pau negociada per part de l'ONU v??ren fracassar. Finalment, un tercer grup format per estudiants islamites radicals sunnites, els talibans, dominaren dues part del pa??s i l'any (1996 conqueriren la capital, Kabul. L'Afganistan fou sotm??s a partir de llavors a una interpretaci?? extrema de l'Alcor??, basat en la xaria, que deixava a les dones en un status denigrat i castigava tota dessid??ncia amb practiques brutals.

Despr??s dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, Afganistan fou acusat de donar refugi a Ossama Bin Laden, cap de la xarxa terrorista fonamentalista islm??mica al-Qaida, i suposat autor dels atemptats. El desembre del 2001, les Nacions Unides autoritzaren la creaci?? d'una coalici?? internacional, liderada pels nord-americans, que enderroc?? el r??gim talib?? i recolz?? el nou govern democr??tic. S'iniciaren converses, sota la tutela de lONU, amb liders de diferents ??tnies per a configurar el futur pol??tic del pa??s. Swww.rawa.org/sep11-02_ct.htm'anomen?? al paitxuHamid Karzai com a cap del govern provisional i es determinaren eleccions per a l'any 2004. Els talibans es convertiren en guerrilla antigovernamental dirigida pel mul??l?? Omar.

El gener del 2004 s'aprova una constituci?? que defineix el pa??s com una rep??blica isl??mica que retorna la igualtat de drets a les dones i defensa el respecte a les minories religioses. El resultat de les eleccions donaren la vict??ria a Karzai, amb un 55,4% dels vots (recompte repetit v??ries vegades per suposat frau). El retorn dels refugiats del r??gim talib??, sobretot del Pakistan, i la desatrosa situaci?? econ??mica del pa??s va afavorir el cultiu de l'opi i el narcotr??fic. La seva situaci?? estrat??gica s'ha vist refor??ada per la signatura d'un accord entre el Pakistan, l'Afganistan i el Turkmenistan l'any 2002 per a la cosntrucci?? d'un oleoducte que recorreria aquests tres pa??sos. En l'actualitat, per??, ni els esfor??os de la for??a multinacional ni les t??mides accions del govern de Karzai han aconseguit estabilitzar el pa??s, sotm??s des del mateix moment de la conquesta a una situaci?? de guerra constant.

Presa de Possesssi?? del President Hamid Karzai. Decembre 7, 2004

[edita] Refer??ncies

• DJALILI, M i KELLNER,T: ???La nueva Asia Central. Realidades i desaf??os???.Ediciones Bellaterra., Barcelona, 2003.
• RASHID, Ahmed: "Los Talib??n". Ediciones Pen??nsula. Barcelona,2001
• Enciclop??dia Catalana

[edita] Vegeu tamb??

• Llista de dinasties de l'Afganistan
• Guerra de l'Afganistan
• Associaci?? Revolucion??ria de Dones d'Afganistan (Rawa)

Estats de l'??sia
Afganistan | Ar??bia Saudita | Arm??nia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats ??rabs Units | Filipines | Ge??rgia1 | Iemen | ??ndia | Indon??sia | Iran | Iraq | Israel | Jap?? | Jord??nia | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | L??ban | Mal??isia | Maldives | Mong??lia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | R??ssia1 | Singapur | S??ria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tail??ndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Depend??ncies: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Organitzaci?? de la Confer??ncia Isl??mica

Afganistan | Alb??nia | Ar??bia Saudita | Alg??ria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Ben??n | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats ??rabs Units | Gabon | G??mbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indon??sia | Iraq | Iran | Jord??nia | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | L??ban | L??bia | Mal??isia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Mo??ambic | N??ger | Nig??ria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | S??ria | Som??lia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tun??sia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

Aquest article sobre ??sia ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant-ne la qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Afganistan