Adolf II de Waldeck
De Viquipèdia
Adolf II de Waldeck (Waldeck(?), 1250 – Lieja, 13 de desembre de 1302) era comte de Waldeck de 1270 a 1276 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1301 a 1302.
Adolf II era el fill gran del comte Enric III de Waldeck i de Mectildis de Cuyck-Arnsberg. A l'any 1270 va succedir a son avi el comte Adolf I de Waldeck. Va pactar amb son germà petit Otó I de Waldeck que el que casès Sofia de Hessen esdevindria comte[1] . Va complir la paraula i abdicar al 1276 per a triar una carrera eclesiàstica: canonge a Lieja, prebost a Trèveris i Utrecht. Al 1 de setembre de 1301 va ser elegit príncep-bisbe de Lieja.
El seu regne força curt es passava a un període molt mogut a Lieja com als feus veïns, el ducat de Brabant i el comtat de Flandes (Batalla de les esperons d'or) quan el tercer estat començà a revoltar-se. Al principat, Huy i Fosses-la-Ville van insurgir-se al mateix any i les forces bisbals van haver de restablir l'orde.
El papa Bonifaci VIII va edictar una butlla contra l'usura. En veure el poc de zel dels regidors de la ciutat que semblaven protegir els llombards, Adolf hauria intervingut personalment amb una seva milícia per a caçar-les fora de la vila. Segons certes fonts, seria mort enverinat pels llombards[2].
[edita] Vegeu també
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
| Precedit per: Adolf I de Waldeck |
Comte de Waldeck 1270 – 1276 |
Succeït per: Otó I de Waldeck |
| Precedit per: Hug de Chalon |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1301 – 1302 |
Succeït per: Thiebaut de Bar |
