Adam Johann von Krusenstern
De Viquipèdia
Adam Johann von Krusenstern fou un navegant que va fer la primera circumnavegació russa. Originari d'una família germànica de la província russa d'Estònia, va néixer a Hagudi (prop de Rapla) el 19 de novembre del 1770 i va morir a Reval (avui Tallinn) el 24 d'agost del 1846. Membre de l'Acadèmia de Ciències francesa i russa, va escriure moltes publicacions en rus, alemany i francès. També se'l coneix en rus com Ivan Fedorovich Kruzenshtern (Иван Федорович Крузенштерн) i a través del francès com Johannn Adam de Krusenstern o Adam Ivan, chevalier de Krusenstern.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Va participar a les Guerres de la Revolució Francesa al costat dels anglesos i després va viatjar amb un vaixell mercant anglès fins a l'Índia i la Xina. Aquí se n'adona de les dificultats que tenen els establiments russos d'Alaska i de les illes Aleutianes dedicats al comerç de pells. Per una banda depenen dels avituallaments irregulars que arriben des de Rússia per terra a través de Sibèria. Per la mateix raó envien les pells a Okhotsk, a la península de Kamtxatka, trigant dos anys fins que les poden vendre a Macau.
De tornada a Rússia presenta al tsar Alexandre I una memòria exposant la necessitat d'una ruta marítima des de la mar Bàltica fins a Kamtxatka.
[edita] Viatge de cirvumnavegació
Krusenstern és nomenat capità de navili i el tsar li encarrega una expedició científica. La seva missió és mantenir una ruta comercial, explorar el litoral de l'Amèrica russa, establir relacions diplomàtiques amb el Japó i retornar uns nàufrags japonesos recollits a les illes Aleutianes. Viatja primer a Londres per comprar dos vaixells, el Nadjedjeda («esperança») i el Neva. A Hamburg recluta el personal científic de l'expedició: naturalistes, un astrònom i un metge. El poeta alemany August Kotzebue li confia els seus dos fills adolescents Otto i Moritz. Un dels tinents és Fabian von Bellinghausen. Anys més tard Bellinghausen i Otto von Kotzebue continuarien les exploracions russes al Pacífic. Kotzebue dedicaria una illa descoberta a les Tuamotu a Krusenstern, avui Tikehau.
| Nadjedjeda | Neva | |
|---|---|---|
| Desplaçament | 450 tones | 370 tones |
| Tripulació | 85 homes | 54 homes |
| Capità | Adam Johann von Krusenstern | Urey Fedorovich Lissianskoi |
Després de doblar el cap d'Hornos, arriba a Nuku Hiva a les illes Marqueses. Durant unes setmanes es dedica a estudiar i descriure els illencs. Aquí es troba amb dos europeus integrats a la societat illenca, però enemistats: el francès Joseph Kabri i l'anglès Robarts. Krusenstern pren partit per l'anglès i s'emporta a Kabris que acabarà en un circ de París mostrant els seus tatuatges de guerrer marquesà.
A les illes Sandwich (Hawaii) els dos vaixells es separen. El Neva s'encarrega d'explorar el litoral d'Alaska i Krusenstern es dirigeix a Kamtxatka. Després d'explorar la costa japonesa, arriba a Nagasaki. Aquest era l'únic port japonès on estava permès el comerç exterior mitjançant els holandesos. El vaixell de Krusenstern i l'ambaixador rus són retingut com a presoners i són confiscades les armes i la pólvora. Després de cinc mesos reben la resposta de l'emperador japonès que rebutja les relacions diplomàtiques amb els russos i prohibeix l'entrada de vaixells russos a Nagasaki. Krusenstern torna a Kamtxatka explorant les illes Nipon (Honshu), Yeso (Hokkaido), Tchoka (Sakhalín) i les illes Kurils.
A Macau es troba de nou amb el Neva. En el viatge des d'Alaska el capità Lissianskoi descobreix una de les illes de Sotavent de Hawaii anomenada avui Lisianski. Triguen mesos en poder vendre les pells i tornen a Rússia just abans que Napoleó decretés el bloqueig continental.
[edita] Ruta del viatge
- Kronstadt, 7 d'agost del 1803.
- Copenhaguen, del 18 d'agost al 18 de setembre.
- Tenerife, del 18 al 27 d'octubre.
- Illa de Santa Catalina, prop de Rio de Janeiro, del 27 d'octubre al 4 de desembre.
- Cap d'Hornos, 3 de març del 1804.
- Noukahiva (Nuku Hiva a les illes Marqueses), 7 a 31 de maig.
- Oahu, a les illes Sandwich (Hawaii), 10 de juny.
- Petropavlovsk (península de Kamtxatka), 15 de juliol a 6 de setembre.
- Nagasaki, Japó, 7 d'octubre a 18 d'abril de 1805.
- Nipon (Honshu), Yeso (Hokkaido), Tchoka (Sakhalín) i les illes Kurils.
- Petropavlovsk, 6 de juny a 9 de setembre.
- Macau, 20 de novembre a 6 de febrer de 1806.
- Kronstadt, 19 d'agost.
[edita] Repercussions del viatge
En tres anys de navegació Krusenstern no va perdre cap home. Va aconseguir l'objectiu de crear una ruta marítima comercial pels establiments russos a Alaska i Kamtxatka, i els seus informes van ajudar a l'administració a millorar les condicions dels mercaders en terres tant allunyades. Va publicar el relat del seu viatge en alemany titulat Reise um die Welt in den Jahren 1803, 1804, 1805 und 1806 auf Befehl Seiner Kaiserl. Majestät Alexanders des Ersten auf den Schiffen Nadeshda und Newa ("Viatge al voltant del món en els anys 1803, 1804, 1805 i 1806 a les ordres de Sa Majestat Imperial Alexandre I en les vaixells Nadezhda i Neva"). Lissianskoi també va publicar el seu relat, i els resultats científics van ser recopilats en tres obres publicades per Tilesius i Langsdorff.
Krusenstern va fer un nou viatge, el 1815, per explorar l'estret de Bering i el suposat pas del nord-oest entre el Pacífic i l'Atlàntic. Ascendit a almirall va formar part del comitè científic del ministeri de la Marina on va promoure i organitzar les grans expedicions de Bellingahusen i Kotzebue.
En memòria seva s'ha anomenat el vaixell escola rus Kruzenshtern, actualment el veler més gran del món, i el cràter Krusenstern a la Lluna.
