2004

De Viquipèdia

Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.

Mapa indicant l'Índex de Desenvolupament Humà del 2004 (informe del 2006)

0.950 i per sobre    0.900-0.949    0.850-0.899    0.800-0.849    0.750-0.799    0.700-0.749    0.650-0.699    0.600-0.649    0.550-0.599    0.500-0.549    0.450-0.499    0.400-0.449    0.350-0.399    0.300-0.349    per sota de 0.300    n/d

[edita] Esdeveniments

PAÏSOS CATALANS

• 28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
• 2 de febrer - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
• 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
• 23 de febrer - Gregori López Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir son investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya
• 20 de març - Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
• 9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
• 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
• 21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
• 23 d'octubre - La selecció catalana d'hoquei patins guanya el Campionat del Món "B" masculí. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
• 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
• 21 de setembre -Terratrèmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
• 26 de novembre - Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apel·lació de la Federació Espanyola d'Hockey, que demana la no admissió de la Federació Catalana.

MÓN

[edita] Gener

• gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
• 2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
• 3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
• 4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Geòrgia.
• 8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
• 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració del planeta Mart.
• 10 de gener - El PSOE proposa crear una Agència Tributària per cada Comunitat Autònoma.
• 11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
• 13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.
• 19 de gener : Dissolució de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de març de 2004.
• 23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.

[edita] Febrer

• 6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
• 13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame de Montreal.
• 18 de febrer : Un tren de mercaderíes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
• 20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
• 24 de febrer : Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.

[edita] Març

• 2 de març : John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
• 11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
• 14 de març - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada. Enllaç extern: Resultats de las eleccions
• 14 de març : Vladimir Putin és reelegit president de Rússia.
• 20 de març - Món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
• 27 de març - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
• 28 de març : Onada vermella a França en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra.
• 29 de març : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.

[edita] Abril

• 5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a França.
• 7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el món del 10è aniversari de l'inici del genocidi de 1994. L'ONU declarava aquest any « Dia internacional de reflexió sobre el genocidi a Rwanda el 1994 ».
• 23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'última mina de carbó francesa.
• 25 d'abril : Un referèndum a Xipre recolza la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
• 28 d'abril : La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d'Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
• 29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani és escollit primer ministre.

[edita] Maig

• 1 de maig : Ampliació de l'unió Europea de deu països nous :(Xipre, Estonia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia).
• 4 de maig : Eclipsi total de lluna.
• 6 de maig : Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
• 9 de maig - Sevilla: El València CF es proclama matemàticament campió de lliga després de guanyar al Sevilla FC.
• 12 de maig Es celebra per primer cop la Semifinal del Festival d'Eurovisió, on s'estrena Andorra.
• 15 de maig Ruslana, representant d'Ucraïna, guanya el Festival d'Eurovisió. Espanya queda 10º.
• 17 de maig. L'estat americà de Massachussets legalitza el matrimoni homosexual.
• 19 de maig - Göteborg, Suècia: El València CF es proclama campió de la Copa de la UEFA al guanyar la final per 2:0 contra l'Olympique de Marseille.
• 23 de maig : Horst Köhler escollit president federal d'Alemanya. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.

[edita] Juny

• 5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà.
• 5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edició del torneig del Roland-Garros.
• 6 de juny : El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
• 13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enllaç extern: Resultat de les eleccions al Parlament Europeu
• 18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.
• 28 de juny : Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns. .
• 30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.

[edita] Juliol

• 1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
• 4 de juliol : Grècia guanya l'Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
• 20 de juliol : a Bèlgica, Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevè la primera dona a ocupar aquest lloc.
• 30 de juliol : Forta explosió de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
• 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopèdia pel que guanyàs.

[edita] Agost

• 13 d'agost : l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
• 13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olímpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI
• 31 d'agost : Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
• 31 d'agost : Atac suïcida txetxè en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.

[edita] Setembre

• 1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.
• 3 de setembre : Asalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 335 morts.
• 3 de setembre : L'huracà Frances fa 10 morts a Florida.
• 7 de setembre : L'huracà Ivan fa 37 morts a Grenada, 5 a Veneçuela i 4 a la República Domninicana. Els danys materials són quantiosos.
• 18 de setembre : la tempesta tropical Jeanne arrasa Haití. Tres díes desprès el recompte no definitiu és de 700 morts i 1000 desapareguts.

[edita] Octubre

• 5 d'octubre : es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.
• 8 d'octubre : L'hostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Iraq.
  • Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians ; 34 morts.
• 9 d'octubre : Primeres eleccions democràtiques al Afganistan.
• 24 d'octubre : Brasil, nova potència espacial desprès d'aconseguir el seu primer llançament espacial.
• 25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 68 morts.
• La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.
• 29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constitució per Europa.
• 31 d'octubre : Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguai. És una victòria històrica per l'esquerra.

[edita] Novembre

• 2 de novembre : el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon terme de quatre anys.
• 6 de novembre : atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.
• 7 de novembre : a l'Irak, atac de gran envergadura contra la ciutat de Fallujah.
• 11 de novembre :
  • Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
  • Mort de Yasser Arafat a Clamart, a prop de París, a 3 h 30 minuts. Hi estava hospitalitzat des del 29 d'octubre.
  • La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
• 13 de novembre : desprès de 6 díes de combat, els americans prenen el control de Fallujah.
• 16 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
• 21 de novembre : eleccions presidencials controvertides a Ucraïna.
• 27 de novembre - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.

[edita] Desembre

• 3 de desembre, ETA ha fet cinc atemptats a Madrid, a cinc benzineres, on han explotat bombes de poca potència.
• 14 de desembre : inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, disenyat per Norman Foster.
• 20 de desembre : Hongria aprova el tractat de Roma 2004.
• 22 de desembre : alliberament dels dos hostatges i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Iraq des de feia 124 díes.
• 26 de desembre : un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra provoca un tsunami causant la mort de més de 250 000 persones a l'Oceà Índic.
  
• 26 de desembre : Víktor Iúixtxenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.
• 26 de desembre : Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar a la web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de glòbuls vermells humans a la vegada madurs i funcionals.

[edita] Naixements

PAÏSOS CATALANS

MÓN

[edita] Necrològiques

PAÏSOS CATALANS

• 13 de gener - Joan Reventós, polític català, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya.
• 2 de febrer - Molins de Rei (el Baix Llobregat): Josep Maria Madorell, ninotaire català.
• 17 de febrer: José López Portillo, antic president de Mèxic.
• 5 de març : Joan Riudavets Moll, degà de l'humanitat.
• 6 de març - es Migjorn Gran (Menorca): Joan Riudavets i Moll, l'home més vell del món en el moment de la seva mort als 114 anys d'edat.
• 20 de juliol : Antonio Gades, ballarí.
• 2 de setembre - Barcelona: Joan Oró, bioquímic.

MÓN

[edita] Gener

• 2 de gener : Paul Hopkins, jugador de beisbol de la MLB.
• 3 de gener : Thomas George Jones, futbolista de Gal·les i Everton FC.
• 5 de gener : Charles Dumas, atletisme, EUA, a 66 anys.
• 7 de gener : Piotr Kowalski, escultor.
• 9 de gener : Norberto Bobbio, filòsof.
• 10 de gener : Spalding Gray, actor
• 10 de gener : Alexandra Ripley, escriptor
• 14 de gener : Joaquín Nin-Culmell, compositor
• 14 de gener : Uta Hagen, 84 anys, actriu
• 14 de gener : Mike Goliat, jugador de beisbol de la MLB, mort a 78 anys.
• 17 de gener : Noble Willingham, actor
• 22 de gener : Ticky Holgado, comediant
• 22 de gener : Milt Bernhart, jazzman
• 22 de gener : Ann Miller, ballarina i actriu
• 24 de gener : Raquel Revuelta, actriu
• 29 de gener : James Saunders, actor
• 30 de gener : José Alvaro Morais, realitzador

[edita] Febrer

• 1 de febrer : Ally McLeod jugador de futbol d'Escòcia.
• 2 de febrer : Alan Bullock, historiador
• 5 de febrer : Zang Kejia, poeta
• 13 de febrer : Janusz Kulig, pilot de ral·li.
• 14 de febrer - Rimini (Itàlia): Marco Pantani, ciclista italià.
• 17 de febrer : José López Portillo, president de Mèxic entre 1976 i 1982.
• 17 de febrer: Shirley Strickland, atleta australiana
• 25 de febrer : Paul Berval, actor
• 26 de febrer : Boris Trajkovski, president de la República de Macedònia, mort en un accident d'avió.

[edita] Març

• 2 de març : Mercedes McCambridge, 85 anys, actriu
• 6 de març: John Pople, premi Nobel de Química.
• 7 de març : Paul Winfield, 63 anys, actor
• 18 de març : Guillermo Rivas, 72 anys, actor
• 20 de març : Princesa Juliana, 94 anys, reina dels Països Baixos de 1948 a 1980.
• 20 de març : Edward G. Zubler, 79 anys, químic.
• 26 de març : Jan Sterling, 82 anys, actriu.
• 28 de març - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.

[edita] Abril

• 1 d'abril : Carrie Snodgress, 57 anys, actriu
• 5 d'abril : Austin Willis, 86 anys, actor
• 12 d'abril : Frankie Narvaez, Puerto Rico boxejador
• 12 d'abril - Espartinas (Sevilla, Andalusia, Espanya): Juan Valderrama Blanca, conegut com Juanito Valderrama, cantaor andalús.

[edita] Maig

• 3 de maig : Darrell Johnson, jugador de beisbol de la MLB
• 3 de maig : Anthony Ainley, 71 anys, actor
• 7 de maig : Alexandre Minkowski, metge
• 9 de maig : Alan King, 76 anys, actor
• 14 de maig : Anna Lee, 91 anys, actriu
• 14 de maig : Jesus Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
• 15 de maig : Bruno Baiao, 19 anys, futbol, Portugal
• 15 de maig : Marius Constant, compositor de música
• 16 de maig : Marika Rökk, 90 anys, actriu
• 17 de maig : Tony Randall, 84 anys, actor.
• 18 de maig : Elvin Jones, batería de jazz, havent tocat molt de temps amb John Coltrane.
• 19 de maig : Mary Dresselhuys, 97 anys, actriu
• 28 de maig: Umberto Agnelli, president de la FIAT.

[edita] Juny

• 4 de juny :
  • Nino Manfredi, comediant, italià.
• 5 de juny: Ronald Reagan, president dels EUA.
• 6 de juny :
  • Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.
  • Robert Lees, 91 anys, escenarista.
• 10 de juny : Ray Charles, jazzman, nord-americà.
• 18 de juny : André Gillois, escriptor, francès.
• 28 de juny :
  • Georges de Caunes, 85 anys, home de televisió i periodista, francès.
  • Marcel Jullian, presentador de televisió, francès.

[edita] Juliol

• 1 de juliol - Los Angeles (EUA): Marlon Brando, actor de cinema nord-americà.
• 6 de juliol : Thomas Klestil, president austríac.
• 11 de juliol : Dorothy Hart, 82 anys, actriu
• 17 de juliol : Lucien Leduc, 85 anys, jugador de futbol, França.
• 23 de juliol - Madrid: Carmina Ordóñez, coneguda per la premsa rosa.
• 29 de juliol: Francis Crick, científic, descobridor de l'estructura de l'ADN.

[edita] Agost

• 18 d'agost : Ha mort a Ojai, Califòrnia mentre dormia Elmer Bernstein, compositor de música pel cine, i la televisió.

[edita] Setembre

• 4 de setembre : Alfonso Ford, bàsquet USA
• 5 de setembre : Fritha Goodey, 31 anys, actriu
• 6 de setembre : Elly Annie Schneider, 90 anys, actriu
• 7 de setembre : Samira Bellil, feminista
• 8 de setembre : Raymond Marcellin, ministrefrancès.
• 8 de setembre - Matías Prats, periodista

espanyol i gran aficionat als bous.

• 11 de novembre - Yasser Arafat, president (ra'is) de l'Autoritat Palestina.
• 11 de setembre : Petros VII, patriarca
• 13 de setembre : Margaret Kelly, fundadora
• 14 de setembre : Ove Sprogøe, 84 anys, actriu
• 16 de setembre : Dolly Rathebe, cantant de jazz
• 18 de setembre : Russ Meyer, 82 anys, realitzador
• 19 de setembre : Eddie Adams, fotògraf
• 23 de setembre : Yang Huanyi, última xinesa parlant del nushu
• 24 de setembre : Raja Ramanna, científic
• 28 de setembre : Christl Cranz-Borchers, 90 anys, ski, Alemanya
• 29 de setembre : Richard Sainct, 34 anys, Moto, França, mort al ral·li d'Egipte.
• 29 de setembre : Jean-Pierre Blanc, polític francès.
• 30 de setembre : Ignatius Wolfington, 84 anys, Actor
• 30 de setembre : Gamini Fonseka, 68 anys, actor

[edita] Octubre

• 3 d'octubre : Janet Leigh, 77 anys, actriu.
• 4 d'octubre : Gordon Cooper, astronauta
• 4 d'octubre : Willy Guhl, decorador
• 5 d'octubre : Rodney Dangerfield, 82 anys, actor
• 11 d'octubre : Fernand Sabino, escriptor
• 11 d'octubre : Maxime Faget, enginyer de la Nasa
• 17 d'octubre : Julius Harris, 81 anys, actor.
• 17 d'octubre : Brice Pelman, escriptor
• 18 d'octubre : Michel Gillibert, home polític.
• 23 d'octubre : George Silk, fotògraf
• 23 d'octubre : Bill Nicholson, futbolista del Regne Unit.
• 27 d'octubre : Serginho, futbolista del Brasil.
• 29 d'octubre : Alice Montagu-Douglas-Scott, duquessa de Glucester

[edita] Novembre

• 2 de novembre : Theo van Gogh, 47 anys, realitzador holandès.
• 2 de novembre : Zayed ben Sultan al-Nahyan, president dels Emirats àrabs units.
• 2 de novembre : Gerry Knetemann, ciclista
• 7 de novembre : Howard Keel, actor
• 9 de novembre : Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de l'Anglaterra.
• 11 de novembre : Yasser Arafat, home polític palestí.
• 16 de novembre : Margaret Hassan, humanitària
• 17 de novembre : Mikael Ljungberg, 34 anys, Lluita
• 19 de novembre : John Vane, guanyador del Premi Nobel de psicologia o medecina en 1982.

[edita] Desembre

• 1 de desembre : Fathi Arafat, 67 anys, germà de Yasser Arafat.
• 1 de desembre : El príncep Bernhard dels Països Baixos, vidu de l'ex-reina Juliana i pare de la reina Beatrix.
• 2 de desembre : Alicia Markova, ballarina
• 3 de desembre : Josef Schwammberger, nazi

[edita] Pàgines que s'hi relacionen

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2004

• Calendari d'esdeveniments
• Taula anual del segle XXI