On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Škoda - Viquipèdia

Škoda

De Viquipèdia

Škoda Auto és un fabricant d'automòbils txec i a més és una de les quatre empreses de cotxes més antigues del món. En 1991 es va convertir en una subsidiària del Grup Volkswagen.

Taula de continguts

[edita] Història

Els orígens de Skoda es remunten al principi de la dècada de 1890, quan com molts altres fabricants d'automòbils, van començar a construir bicicletes. Cap a 1894, un jove de 26 anys anomenat Václav Klement, que era llibreter de la ciutat de Mladá Boleslav en l'actual República Txeca (que en aquell llavors formava part de l'Imperi Astrohúngar), va ser incapaç d'aconseguir les peces necessàries per a reparar la seva bicicleta alemanya. Klement va retornar la seva bicicleta als fabricants, Seidel i Naumann, amb una carta en txec demanant-los les peces necessàries per a la reparació, encara que només va rebre per resposta una carta en alemany dient: "Si vol una resposta per a la seva petició, hauria d'intentar escriure en un idioma que entenguem". Klement es va sentir disgustat, i encara que no tenia coneixements tècnics previs, va decidir obrir la seva pròpia botiga de reparació de bicicletes amb l'ajuda de Václav Laurin. Van obrir en 1895 en Mladá Boleslav. Laurin ja era un fabricant de bicicletes en la ciutat propera de Turnov abans de començar el nou negoci amb Klement.

En 1898, després del trasllat a la nova fàbrica que havien construït, van comprar una motocicleta Werner produïda per l'empresa francesa Werner Brothers. La primera motocicleta de Laurin i Klement, que tenia el motor situat en la forqueta de la roda davantera, va demostrar ser perillosa i res confiable, el propi Laurin va perdre un de les seves dents en un accident amb aquesta. Amb la finalitat de dissenyar una màquina més segura i l'estructura de la qual estigués entorn del motor, ambdós van escriure a l'especialista en ignició alemany Robert Bosch per a demanar-li consell sobre un sistema electromagnètic diferent. La nova motocicleta fabricada, de nom Slavia, va fer el seu debut en 1899. Un any més tard, en 1900, la companyia contava amb 32 empleats i l'exportació de la Slavia va començar amb 150 motocicletes enviades a l'empresa Hewtson de Londres. Poc després la premsa diària els va denominar com els primers fabricants de motocicletes. En 1905 van incorporar a la seva producció els automòbils.

El seu primer model, Voiturette A, va ser un èxit i la companyia es va establir a nivell de l'imperi Austrohúngar i internacionalment. Durant la Primera Guerra Mundial Skoda va realitzar tasques de producció per a la guerra. Després de la primera Primera Guerra Mundial l'empresa va començar a produir camions, però en 1924, després de diversos problemes i un incendi, la companyia va buscar un soci. Com resultat va sorgir Skoda Works, la major empresa industrial de l'imperi Austrohúngar i, posteriorment, Txecoeslovàquia, encara que la major part de la producció seguia sota el nom de Skoda. Després de diversos problemes durant la gran depressió econòmica, Skoda va reprendre el seu èxit amb models com el Skoda Popular a mitjan els anys 1930. Durant l'ocupació de Txecoeslovàquia en la Segona Guerra Mundial, la producció de l'empresa va ser part d'Hermann Göring Werke amb la finalitat d'afegir suport al bàndol alemany.

[edita] Després de la Segona Guerra Mundial

Al juliol de 1945, la fabrica de Mladá Boleslav ja havia estat reconstruïda i la producció del primer cotxe Skoda després de la Segona Guerra Mundial s'inicia, donant lloc a la sèrie 1101. Esencialment es tracta d'una versió millorada del Skoda Popular anterior, en el qual basa el seu disseny. En tardor de 1945, Skoda (així com tots els fabricants importants) va passar a formar part de l'economia centralitzada del règim comunista. Malgrat les condicions polítiques desfavorables i de perdre el contacte amb models produïts fora dels països comunistes, Skoda va seguir tenint una bona reputación fins als anys 60, produint cotxes com el Skoda 440 Spartak, 445 Octavia, Felicia i Skoda 1000 MB. Skoda ha estat una marca de reconegut prestigi internacional per la fabricació de cotxes segurs i resistents.

A la fi de la dècada de 1980, Skoda (que llavors es deia Automobilové závody, národní podnik, Mladá Boleslav) encara produïa conceptes de cotxes dels anys 60. Els models amb el motor del darrere es venien i es comportaven molt bé quan s'enfrontaven a models més moderns en carreres com el Ral·li RAC en els anys 70 i els 80, amb models com el Skoda 105/120, Estelle i Rapid. Així van guanyar la seva categoria del Ral·li RAC durant 17 anys. El motor tenia 130 cavalls de vapor i un motor de 1289 centímetres cúbics. Malgrat la seva antiguitat i de ser l'objecte d'acudits, els Skoda seguien sent visibles en les carreteres d'Europa Occidental i el Regne Unit en els anys 70 i 80.

Es van produir versions esportives per a l'Estelle i models anteriors usant el nom de versió Rapid. També es van produir cabris de capota tova. Al Rapid se li coneixia com el "Porsche de l'home pobre" i es va vendre en abundància en el Regne Unit durant els anys 80.

El punt d'inflexió va arribar en 1987 amb el Skoda Favorit. El disseny del Favorit va ser responsabilitat de la companyia italiana Bertone. Amb una mica de tecnologia de motor de companyies d'Europa occidental, però encara usant el motor de 1289 centímetres cúbics de Skoda, els enginyers txecs van assolir dissenyar un cotxe similar a les produccions occidentals. La diferència tecnològica encara existia, però va començar a reduir-se ràpidament. Encara que encara eren objecte de mofa en occident, els Favorit van ser molt populars en Txecoeslovàquia i en els països del Bloc de l'Est. També es van vendre relativament bé en l'Europa occidental, especialment en el Regne Unit, on es veien com durs i de fiar, alhora que una bona inversió. Els seus nivells d'acabat van ser millorant fins a l'arribada del Felicia en 1996.

[edita] Subsidiària del Grup Wolkswagen

La Revolució de Vellut va portar grans canvis polítics i econòmics a Txecoeslovàquia, i la majoria de les indústries es van privatitzar. En el cas de Skoda el govern va decidir portar un soci fort de l'estranger. Volkswagen va ser la triada en 1990 i a l'abril de 1991 Skoda es va convertir en la quarta marca del Grup Volkswagen.

La batalla va ser entre Volkswagen i el fabricant francès Renault, que va perdre la batalla, perquè el seu pla estratègic no incloïa la producció de models d'alt valor en les fàbriques de la República Txeca. El seu pla era produir el cotxe urbà Renault Twingo en les fàbriques de Skoda.

Quan es va prendre la decesión de privatitzar Skoda amb l'ajuda d'una gran companyia alemanya va sorgir la controvèrsia. No obstant això, veient la sort que van tenir altres fabricants d'automòbils d'Europa de l'Est com Lada-AutoVAZ i Zastava, o la pròpia Skoda works itself, que en el passat havia estat la matriu de Skoda Auto, indica que la decisió va ser l'encertada.

El disseny d'estil i ingenieria ha millorat enormement gràcies al suport i les inversions de VW. El model Felicia de 1996 encara està basat en el Favorit, però millores en la qualitat van ajudar i van aconseguir que el cotxe sigués un èxit en la República Txeca. Els models posteriors Octavia i Fabia van aconseguir obrir-se camí en l'exigent mercat de la Unió Europea. Es construeixen en les plantes comunes del grup Volkswagen, i així l'Octavia es construeix en la fàbrica del Golf, el que ho relaciona amb el Volkswagen Golf, l'Audi A3 i el SEAT León.

La percepció de Skoda a Europa occidental ha canviat completament. A mesura que el desenvolupament tècnic avançava i sortien nous models més atractius al mercat, la imatge de Skoda va començar a millorar. En el Regne Unit el canvi va arribar amb la campanya "It is a Skoda, honest" ("És un Skoda, honrat") que va començar a principis de 2000. En un anunci de 2003 en la televisió britànica, un nou empleat en la cadena de producció està posant xapes de Skoda en el capó dels cotxes. Quan altres cotxes de disseny s'apropen el cotxe Skoda retrocedeix, ja que els altres es veuen tan bonics que no han de ser Skoda... Aquesta campanya publicitària va funcionar ja que es va ensenyar el propi problema d'imatge de Skoda, el que significa una campanya publicitària molt arriscada. Si els models Fabia i Octavia no haguessin estat excel·lents cotxes, la companyia hauria estat contraproducent per a Skoda. En 2005, Skoda venia 30.000 unitats a l'any en el Regne Unit, amb una quota de mercat de més del 1%. Per primera vegada, els Skoda tenia una llista d'esperar per a compres. Els amos d'un Skoda situen els seus cotxes en les primeres posicions de les enquestes de satisfacció angleses en els últims anys.

Skoda té plantes de fabricació i ensamblatge incloent la de Sarajevo a Bòsnia-Herzegovina, o la planta en la ciutat d'Aurangabad en l'estat oest de la Índia de Maharashtra.

Skoda va participar en el Campionat Mundial de Ral·lis amb el Skoda Fabia WRC fins a l'any 2005. En 2006 va participar però formant part d'un equip privat.

En 2006 Skoda va presentar el seu nou model, el Roomster, que és una petita furgoneta amb un disseny únic, que reflecteix les tendències futures. A la fi de desembre de 2006 Skoda també va presentar les primeres fotos oficials del nou Fabia, el model que reemplaça a l'actual en 2007.

Un nou cotxe-concepte es va presentar en el Saló de l'Automòbil de París al setembre de 2006. El concept es diu Joyster i és un cotxe compacte de 3 portes per a gent jove.

El 22 de novembre de 2006 la companyia va aconseguir l'objectiu esperat de produir 500.000 cotxes en un any per primera vegada en la seva història, ja que en 2005 la companyia havia produït 494.637 cotxes. Així, 2006 es va tancar havent produït 550.000 cotxes.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Škoda
Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu