Índia

De Viquipèdia

भारत गणराज्य
(Bhārat Ganarājya)
Republic of India

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Satyamēva Jayatē (en sànscrit, La veritat sempre triomfa)
Idiomes oficials	Hindi, anglès i 22 llengües més
Capital	Nova Delhi 28°37' N, 77°13' E
Ciutat més gran	Mumbai (Bombai)
Govern President Primer Ministre	República Pratibha Patil Manmohan Singh
Superfície  - Total  - Aigua (%)	3,287,590 km² (7è) 9,5%
Població  - Estimació  - Cens 2003  - Densitat	- (1,095,351,995 2on) 1,065,070,607 324 hab/km² (30è)
Moneda	Rupia índia (INR)
Fus horari  - Estiu (DST)	únic (UTC+5:30) no (UTC_)
Independència  - Reconeguda	Del Regne Unit 15 d'agost de 1947
Himne nacional	Jana Gana Mana
Domini internet	.in
Codi telefònic	+91
Gentilici	Indi, índia

L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic.

L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca.

[edita] Història

*Article principal: Història de l'Índia

La zona va estar poblada des de la prehistòria, amb la coneguda civilització de l'Indus com a màxim exponent. Li segueix la cultura vèdica, que professava l'hinduisme, una de les religions que encara perviuen.

Després de contínues invasions de pobles aris, va imposar-se la dinastia Gupta, començant així l'anomenada Edat d'Or del país. Va ser l'època de màxima esplendor cultural.

Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947 liderada per Gandhi. Es va separar del Pakistan, de majoria musulmana, donant peu a un dels majors moviments migratoris del segle. Des del 1950 és una república amb una gran diversitat regional.

[edita] Política

És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és un dels pocs països que té armament nuclear.

Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix.

[edita] Partits polítics

• Dravida Kazhagam
• Jihad-e-Mughalstan
• Markaz ad Dawah wal Irshad
• Partit Ghadar
• Partit Samajwadi
• Partit Samata
• Rastriya Swayamsevak Sangh
• Swatantra Party
• Tanzeem e Islami
• Kolhan Raksha Samiti vegeu Kolhanistan

[edita] Subdivisió administrativa

L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi.

Estats:

Estats de l'Índia.

Territoris:

1. Illes Andaman i Nicobar
2. Chandigarh
3. Dadra i Nagar Haveli
4. Daman i Diu
5. Laquedives o Lakshadweep
6. Pondicherry

Territori de la capital nacional:

7. Delhi

[edita] Geografia

L'Índia és el setè país més gran en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic.

Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals.

A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri.

El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.

[edita] Economia

L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid.

[edita] Demografia

És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050),

Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu milions. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió.

[edita] Llengües

A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú.

També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.

[edita] Religió

L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme.

Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme, amb uns 850 milions de practicants (80% de la població), i l'islamisme, amb uns 160 milions de practicants (15% de la població), éssent el segon pais del món en quant a nombre de practicants d'aquesta religió.

Altres religions, minoritàries en quan al percentatge total de practicants, són el sikhisme, que intenta fer una síntesi amb elements de l'hinduisme i l'islam, i força estès al Punjab; el budisme, practicat sobretot a les regions de l'Himàlaia (Ladakh, Sikkim) i en diversos punts del pais pels tibetans refugiats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina; el jainisme i el cristianisme, aquest sobretot al sud de l'Índia.

[edita] Vegeu també

• Art de l'Índia
• Ciutats de l'Índia
• Índia clàssica
• Dinasties de l'Índia
• Estats Principescs de l'Índia
• Estats aspirants de l'Índia
• Moplastan

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Índia

• (català) Intermón Oxfam: l'Índia

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.