Èlide
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Èlide (desambiguació)». |
Èlide fou un país de Grècia la capital del qual fou la ciutat d'Elis. Era a la costa oest del Peloponès entre Acaia i Messènia. Tenia al nord el cap Araxos i el riu Larissos, i al sud el riu Neda; al est tenia les muntanyes d'Arcàdia i al oest la mar Jònica. Estava format per tres districtes: Èlide buida o pròpia (al nord) des el Araxos al Cap Ikthys; Pisatis, al centre, des l'Ikthys al riu Alfeios; i Trifília (al sud) des l'Alpheios al Neda.
El primer deu adorat pels elians fou Apol·lo Opsòfag. Per posseir el temple del Zeus olímpic a la riba del riu Alfeios el territori era sagrat i inviolable. Cada quatre anys es celebrava el seu festival que portava al país nombrosos visitants.
Caps principals:
- Araxus
- Kelonatas
- Ikthys (avui Katákolo)
Golfs:
- Cyllene (al nord)
- Kelonaticos
- Cyparission
Rius:
Ciutats: La relació de ciutats es pot consultar a cadascun dels tres districtes: Èlide buida, Pisatis, i Trifília.
[edita] Història
Els antics habitants foren anomenats caucons. Es troben alguns rastres d'influència fenícia a la ciutat d'Elis (culte a Afrodita Urània). Els següents habitants foren els epeis (epeioi) que estaven emparentats als etolis. Els grecs feren a dos fills d'Endimion (fill de Atlios), els germans Epeios i Etolos, els ancestres dels elians i dels etolis. El nom d'Elis va derivar de Eleios, fill de Posidó i Euricida, germana d'Endimion i es va aplicar als habitants de l'Èlide buida.
Eleios va tenir com a successor al seu fill Augias -pare de Fileu-, que va fer la guerra a Hèrcules. Després el regne es va dividir en quatre estats. El epeis van anar a la guerra de Troia amb 40 vaixells dels quatre estats, dels quals un era governat per Polixenos el net d'Augeias. Homer esmenta als epeis i als pylians com a pobles de la costa del oest del Peloponès que foren a la guerra de Troia. Polixenos fou l'únic dels quatre reis que va retornar de la guerra. En temps del seu net es va produir la invasió dels doris i l'Èlide fou donada al cap Oxilos i els seus etolis per pagar la seva participació a la conquesta.
Però etolis i epeis es van fusionar ràpidament i es va originar el poble del elians. Un altre estat (Pisatis), poblat pels epeis, tenia per capital Pisa, antiga residencia de Oenomaos i Pelops (que va donar nom al Peloponès), i era una confederació formada per vuit estats, però aquesta ciutat va desaparèixer mes tard probablement amb la conquesta dels elians. Pel mateix temps els minies, expulsats de Lacònia, es van apoderar de Trifília i van expulsar als habitants originals els caucons i parorets i s'hi van establir i van fundar sis ciutats-estat. Hi vivien a mes del minies, els epeis i els elians (que ja havien dominat abans als parorets i caucons sense expulsar-los). Vers el segle VIII aC els elians d'Èlide buida van conquerir els estats de Pisatis i els de Trifília que esdevingueren estats sotmesos, i amb el temps van assimilar als seus pobles.
El festival de Zeus a Olímpia el feien els habitants de Pisatis, a la vora de la ciutat d'Olímpia. La conquesta de Pisa pels elians va suposar que el control del festival quedés encarregat als elians i els habitants de l'Èlide eren els agonotetes dels jocs olímpics. Els pisatans van voler recuperar la direcció del festival i a la VIII olimpíada el 747 aC van obtenir la presidència amb l'ajut de Pheidon, tirà d'Argos, que participava al festival. Però derrotat Pheidon pels espartans els elians van recuperar la presidència del festival.
Durant la segona guerra messènica els pisatans i els trifils es van revoltar i van ajudar als messènics mentre els elians ajudaven a Esparta. Els pisatans anaven manats pel seu rei Pantaleó que va ocupar Olímpia durant la XXXIV olimpíada el 644 aC i van celebrar els jocs amb exclusió dels elians. Però la derrota dels messènics va suposar també la dels pisatans.
El 588 aC a la XLVIII olimpíada, els elians sospitaren de la fidelitat del rei dels pisatans Damophon, fill de Pantaleó, i van envair el seu país però es van retirar però el 572 aC a la LII olimpíada, el rei de Pisatis, Pirros, germà i successor de Damophon, va envair Èlide ajudat per les ciutats de Dyspontos (Pisatis), Macistos i Skiluntos (a Trifília ambdues) i fou derrotat i les ciutats revoltades destruïdes. Després d'això la pau va ser la norma a tota la regió d'Èlide.
A la guerra del Peloponès foren aliats d'Esparta fins a la pau de Nícies el 421 aC. A partir de llavors Esparta va començar a donar suport als petits estats per evitar que cap pogués arribar a ser massa fort i això va provocar la revolta de Lepreion a Trifília que va demanar ajut dels espartans. Esparta va reconèixer la seva independència i va enviar un exèrcit. Llavors Elis va renunciar a la seva aliança i va entrar a la lliga entre Argos, Corint i Mantinea. El 420 aC es va celebrar el festival olímpic, i els espartans en foren exclosos. Van lluitar a la batalla de Mantinea contra Esparta (418 aC) i encara que amb la victòria d'Esparta, aquesta va imposar la seva hegemonia, no es van restablir les antigues bones relacions.
Quant Esparta va imposar l'hegemonia sobre Atenes, Esparta es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributaries degudes a Esparta. Com que no van atendre el rei Agis va envair el país el 402 aC i la guerra va durar tres anys al finals dels quals Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutat de Trifília i a Lasion (reclamada pels arcadis) i algunes ciutats del districte muntanyós d'Acrorèia. El port de Cyllene fou entregat a Esparta. El festival olímpic fou reclamat pels pisatans però com que ara només eren una quants llogarets sense cap ciutat, la seva petició fou rebutjada i Elis va conservar la presidència (400 aC).
Després de la batalla de Leuctres i la destrucció del poder espartà (371 aC) Elis va voler recuperar el domini de l'antiga Èlide incloent Trifília, però aquesta regió fou admesa la confederació arcàdia (368 aC) que havia creat Epaminondes i estava tutelada per Tebes. També hi foren admeses les ciutat de l'Acrorèia. Èlide es va aliar llavors a Esparta contra Arcàdia i el 366 aC va començar la guerra contra Arcàdia. Els elians van ocupar Làsion i les altres ciutat d'Acrorèia però els arcadis van contraatacar i les van recuperar i van establir una fortalesa amb guarnició al turó de Croníon a Olímpia, marxant tot seguit cap a Elis, que no estava fortificada, i era al seu abast. El partit democràtic es va revoltar i va enderrocar a l'oligarquia però foren derrotats finalment i van fugir de la ciutat i es van ajuntar amb els arcadis, gracies als quals van ocupar Pylos, una ciutat a la riba del Peneios a uns 15 km d'Elis. Els arcadis es van retirar i van deixar el combat en mans dels demòcrates; van tornar a l'any següent (365 aC) i van derrotar als elians a un lloc entre Elis i Cyllene. Elis va demanar ajut a Esparta que van envair el sud-oest d'Arcàdia per distreure al exèrcit de la lliga de la seva guerra a Èlide. Així els elians van recuperar Pylos i van exterminar als demòcrates.
El 364 aC es va celebrar la CIV Olimpíada. Els arcadis mentre havien rebutjat als espartans i conservaven guarnició prop d'Olímpia i van decidir retornar la presidència als pisatans amb unió dels quals van celebrar els jocs. Els elians es van indignar i van atacar als arcadis prop d'Olímpia i els van vèncer. Els elians van després treure aquesta olimpíada (així com la VIII i la XXXIV) dels registres. Els arcadis es van emportar els tresors del temple d'Olímpia però això fou vist malament pels mateixos ciutadans arcadis que ho consideraren un sacrilegi, i especialment fou contraria la ciutat de Mantinea. L'assemblea de la lliga arcàdia va decidir compensar a Èlide signant la pau i els hi van retornar Olímpia i la presidència dels jocs (362 aC).
Uns anys després Èlide es va sotmetre voluntàriament a l'aliança macedònia, però amb la condició de no lluitar contra Atenes i Tebes. No foren presents a Queronea. Van restar a l'aliança fins a la mort d' Alexandre el gran el 323 aC.
Després van lluitar contra el regent Antípater a la guerra lamiàca. El 312 aC la ciutat d'Elis fou ocupada per Telesfor, general d'Antígon, que va fortificar la ciutadella amb la finalitat d'establir un principat independent al Peloponès, però un altre general, Ptolemeu, va expulsar a Telesfor i va construir noves fortificacions.
Després d'això els elians es van aliar a Macedònia i van ingressar a la Lliga Etòlia. Com que no van voler unir-se a la Lliga Aquea i van romandre dins la lliga Etòlia foren atacats pels aqueus. Trifília en canvi es va unir a la Lliga Aquea.
Després de l'ocupació romana de Corint, el país fou posat sota domini romà. Es va permetre seguir celebrant els jocs olímpics.
En temps del emperador Julià l'Apòstata Elis fou exonerada de tributs per acollir els jocs olímpics, en un intent de reviure les manifestacions del paganisme. El festival fou abolit el 394 per Teodosi. El 396 el país fou devastat pel visigot Alaric I.
Va romandre en poder de Bizanci fins el 1205.
Vers el 1208 els cavallers francs de Patres van sortir vers la vall del Peneios. Guillem de Champlitte va establir la seva residencia a Andrabida, un districte fèrtil a la riba dreta del Peneios. Godofred de Villehardouin va construir Clarentza que va esdevenir el principal port de la costa oest de Grècia. Mes tard fou construït Castro Tornese a Clarentza, i Castúni i Santameri.
Va passar com la resta del Peloponès als venecians i formà el districte de Belvedere (Morea Occidental) nom que corresponia a la ciutadella d'Elis.
Amb els otomans el país es va despoblar.
