Àsia (província romana)
De Viquipèdia
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia.
La província va sorgir pel testament del rei Àtal de Pèrgam el 133 aC que va deixar el seu regne a Roma. El bastard Aristònic es va revoltar i es va proclamar rei (131 aC) però el 129 aC, ja derrotat, es va crear la província pel cònsol M. Aquillius assistit pels seus comissionats. Ciceró diu que en feien part Frígia, Mísia, Cària i Lídia, així com les ciutats gregues d'Eòlia i Jònia i les ciutats dòriques. En realitat Frígia no en formà part perquè era en mans de Mitridates VI del Pont i quant lo fou ocupada es va constituir en entitat separada.
Durant el període republicà fou governada per un propetor anomenat generalment pretor i de vegades procònsol. En temps d'August la província va correspondre al Senat i fou governada per un procònsol
Lluci Corneli Sul·la, després de les guerres mitridàtiques va dividir Àsia en 40 districtes (84 aC). La província tenia unes 500 ciutats si be menys de cent eren importants. La vectigàlia d'aquestes ciutats era recollida a la capital regional però les extorsions dels publicans van fer que Juli Cèsar no els permetés recollir les taxes i va permetre que algunes ciutats es quedessin amb un terç del que havien de pagar als publicans i que poguessin recollir el decumae dels pagesos. Les ciutats petites van quedar llavors dependents de les grans a efectes fiscals i politics. A les 40 seus regionals hi havia les oficines (Arqueia, Gramateia i Grammatofulàquia) que arxivaven els documents relatius a les taxes, títols de les terres i contractes. Al mateix temps que políticament i fiscalment existien 40 districtes, judicialment Sul·la va crear 10 convents jurídics o diòcesis: Efes, Talles, Alabanda, Laodicea (convent de Cibarítica amb 25 ciutats), Apamea Cibotus, Synnada, Sardes (convent de Lídia que al segle II es va dividir en els convents de Sardes i de Filadèlfia), Esmirna, Adramitium i Pèrgam. Mes tard la divisió de regions va desaparèixer i només va restar la dels convents.
Amb l'imperi les ciutats es van classificar segons el rang: metròpolis eren les principals capitals (Efes, Esmirna, Sardes, Pèrgam, Lampsacus i Cízic). Efes era la capital provincial. Les ciutats autònomes disposaven d'un notable autogovern i estaven exemptes de taxes (Alabanda, Apollonis, Aphrodisias, l'illa Astypalaea, Caunus, Quios, Cnidos, Cos, Cízic, Ílium, Magnèsia del Sipilos, Mitilene, Milasa, Focea, Samos, Stratonicea, Termera i Teos, i potser també Halicarnàs). I les colònies romanes (Alexandria Troas, Parium i Tralles).
Les illes de la província foren convertides en una província per Vespasià (Província Insularum).
Vers el 395 Àsia fou dividida en sis districtes: Àsia proconsular, una franja de la costa del Meandre a Assus, capital Efes; Hel·lespont, capital Cízic; Lídia, capital Sardes; Frígia Salutaris, la part nord-est de la regió, capital Eucàrpia; Frígia Pacatiana, la part occidental de Frígia des Ancyra a Azani, capital Laodicea; i Caria capital Aphrodisias.
